Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Roald Hoffmann

Plantilla:Infotaula personaRoald Hoffmann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juliol 1937 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Zòlotxiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaIthaca (1965–) Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard - chemical physics (en) Tradueix (–1962)
Universitat de Colúmbia - química (–1958)
Stuyvesant High School - diploma d'estudis secundaris (–1955) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiWilliam Lipscomb i Martin Gouterman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturg, poeta, professor d'universitat, acadèmic, químic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Cornell Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsWilliam Lipscomb Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralMichael John Bucknum (en) Tradueix, Timothy Ray Hughbanks (en) Tradueix, Jing Li (en) Tradueix, Ji Feng (en) Tradueix, Qiang Liu (en) Tradueix, Ralph A. Wheeler (en) Tradueix, Chong Zheng (en) Tradueix i Garegin A Papoian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webroaldhoffmann.com Modifica el valor a Wikidata

Roald Hoffmann o Roald Safran (Złoczów, Polònia 1937) és un químic i professor emèrit universitari estatunidenc, d'origen polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1981. És també autor d'obres de teatre i poeta.

Biografia

Va néixer el 18 de juliol de 1937 a la ciutat de Złoczów, en aquells moments situada a Polònia però que avui dia forma part d'Ucraïna i que rep el nom de Zòlotxiv, en una família jueva.[1] El seu pare, Hillel Safran, era enginyer civil i la seva mare, Clara Hillel, era mestra.[2] Va rebre el nom de Roald en honor de l'explorador noruec Roald Amundsen. Juntament amb la seva mare van ser dels pocs membres de la seva família que van sobreviure a l'holocaust, una experiència que va influir de manera important en les seves creences i en el seu treball. El 1941 va començar l'aniquilació dels jueus polonesos. Amb els seus pares, va estar-se en un gueto i després van enviar-los a un camp de treball, d'on el seu pare va aconseguir fer-los marxar, a ell i la mare, el 1943. Durant la resta de la guerra ell i la seva mare van viure ocults a les golfes d'un escola, on els va amagar un ucraïnès. El seu pare no va sortir del camp de treball, on va ser assassinat pels nazis el 1943.[1] Després de la guerra la seva mare va casar-se amb Paul Hoffmann i ell va adoptar el cognom del segon marit de la mare, que va fer-li de pare.[2] L'any 1949 emigraren als Estats Units, i el 1955 van aconseguir la nacionalitat estatunidenca.[1]

L'any 1955 va acabar els estudis superiors a Nova York i el 1958 es va llicenciar en química a la Universitat de Colúmbia. Es va doctorar a la Universitat Harvard l'any 1962, supervisat per William Lipscomb, que obtindria el premi Nobel de Química el 1976. El 1965 va començar a treballar a la Universitat Cornell, d'on actualment és professor emèrit. Hi ha ensenyat química general a estudiants de primer curs i hi ha fet classes de química a estudiants no científics.[1]

Recerca científica

Hoffmann ha investigat l'estructura i reactivitat de molècules orgàniques i inorgàniques, ha desenvolupat eines computacionals, així com mètodes com el mètode de Hückel estès, que va proposar el 1963. És un esquema orbital molecular que va permetre fer prediccions raonables de conformacions moleculars i superfícies potencials simples.

A la Universitat Harvard desenvolupa amb Robert Burns Woodward les regles per elucidar els mecanismes de reacció dels productes químics, coneguts com la regla Woodward-Hoffmann. Va estudiar amb aquest l'inesperat transcurs d'una reacció química que Woodward es proposava utilitzar en la síntesi de la vitamina B₁₂, descobrint que el mecanisme de moltes reaccions queda determinat, més que per altres criteris, pel del manteniment d'una simetria identificable en la descripció matemàtica dels orbitals afectats, formulant una sèrie de principis que constitueixen la teoria de la conservació de la simetria orbital molecular. També va introduir el principi isolobal.

L'any 1981 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb els treballs independents del japonès Kenichi Fukui, «per les seves teories sobre el desenvolupament de les reaccions químiques».[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Ruiz Martín, Héctor «Roald Hoffmann» (pdf). Omnis cellula, 12, 2007, pàg. 30-34.
  2. 2,0 2,1 2,2 «The Nobel Prize in Chemistry 1981 - Roald Hoffmann» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: 16 desembre 2022].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9