Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Riu Miera

Plantilla:Infotaula indretMiera
Imatge
Riu Miera per La Cavada (Riotuerto)
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial1230 m
Entitat territorial administrativaCantàbria (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPortillo de la Lunada
Final
LocalitzacióMar Cantàbric
DesembocaduraMar Cantàbrica Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 10′ 20″ N, 3° 39′ 13″ O / 43.172222°N,3.653611°O / 43.172222; -3.653611
43° 26′ 18″ N, 3° 45′ 04″ O / 43.438461°N,3.751144°O / 43.438461; -3.751144
Característiques
Dimensió41 (longitud) km
TravessaEspanyaEspanya
Superfície de conca hidrogràfica295 km² Modifica el valor a Wikidata

El riu Miera és un riu del nord d'Espanya, a la regió Cantàbrica, que flueix per la Comunitat Autònoma de Cantabria i desemboca en el Mar Cantàbric a través de la ria de Cubas. Travessa tota la vall de Miera a la qual dona nom.
És probable que el seu nom derivi de Magrada o Mégrada citat per Pomponi Mela al segle i.

Característiques

De recorregut curt, el caràcter torrencial de la seva capçalera exerceix una important erosió en una zona d'origen glaciar amb pendents pronunciades. El volum d'aigua pateix importants crescudes (pics) i caigudes (valls), fruit de la gran desforestació exercida sobre els boscos de la capçalera de la vall antigament per aconseguir carbó vegetal, fonamentalment per abastir els alts forns de la Real Fábrica de Artillería de La Cavada dedicats a la fabricació d'artilleria, i posteriorment per la praticultura ocasionada en els segles XIX i XX. Aquests dos elements han facilitat l'erosió del riu a la vall i a les seves vessants, sobretot a la capçalera. L'absència de massa forestal ha propiciat que, durant les crescudes, la vegetació no retingui l'aigua, cosa que provoca l'arrossegament de sediments en suspensió, a això és degut el color tèrbol de les seves aigües -principalment durant els períodes de fortes precipitacions- i causants de l'acumulació accelerada de sediments, igualment com el rentat del mineral de ferro extret de les antigues mines de Peña Cabarga, de la Badia de Santander. (El riu Miera és la principal aportació d'aigua dolça a la badia).

L'Alt Miera recull les aigües de les zones altes de la regió Cantàbrica, a partir de la cara nord del Castro Valnera, i dels tàlvegs laterals de morfologia glaciar. Una mica més avall, i sobretot a la vall mitjana, que coincideix en bona part amb el municipi de Miera, es troba encaixonat entre els massissos càrstics i els contraforts del Porracolina, a l'est, i Las Enguizas, per l'oest, ambdues pertanyents a la fàcies urgoniana (cretàcia). Les principals aportacions hídriques al riu Miera en aquest tram mitjà procedeixen d'importants corrents subterrànees que surten en general a la superfície de la valle. El curs baix del riu recorre les planes costaneres, amb turons més suaus i planes formades per al·luvions que el mateix riu ha anat deixant des del Terciari.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9