Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Riu Carcarañá

Plantilla:Infotaula indretRiu Carcarañá
Imatge
Panorama del riu Carcarañá des d'Andino.
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaArgentina Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiu Tercero i Saladillo
Final
Entitat territorial administrativaProvíncia de Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiu Coronda
Desembocadurariu Paraná Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 54′ 53″ S, 62° 19′ 26″ O / 32.9147°S,62.3239°O / -32.9147; -62.3239
32° 26′ 32″ S, 60° 48′ 13″ O / 32.4423°S,60.8035°O / -32.4423; -60.8035
Afluents
Conca hidrogràficaConca de la Plata Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió240 (longitud) km
TravessaArgentina Argentina
Superfície de conca hidrogràfica40.000 km² Modifica el valor a Wikidata

El riu Carcarañá és un curs d'aigua argentí que neix a la província de Córdoba per la confluència del riu Tercero (continuació directa) i Saladillo (nom del curs inferior del riu Cuarto).

Recorregut

Entra a la província de Santa Fe i la creua pel seu sector centre-meridional. Desemboca a la localitat de Gaboto al riu Coronda, que al seu torn ho fa en el gran riu Paranà prop de Timbúes. Discorre en gran manera per un sector conegut com a "pampa ondada", raó per la qual a les seves ribes hi ha barrancs de fins a 20 m d'altura. Gran part del seu llit està constituït per tosca, la qual cosa propicia que en certs punts hi hagi petits salts —que es veuen sobretot quan el riu va baix— fàcilment franquejables per les embarcacions. El seu recorregut és de 240 km, tots ells navegables per embarcacions de calat mitjà. Recorre per zones riques en la producció de cereals, làctics i lleguminoses.[1]

Conca

La seva conca és de 48.000 km² aproximadament i els seus principals afluents són els rierols de les Tortugas i la Canyada de Gómez (que rep pel marge esquerre) i el rierol la Canyada Santa Lucía (per la dreta).[2]

El riu té potencial hidroelèctric i es feu ús de la força motriu amb dics, a l'altura de Lucio V. López, des de finals del segle xix fins a la dècada de 1930. L'obra va ser dels germans Cayetano i Roque Blotta Rímolo, que provenien de Morano Cálabro (Itàlia). Una altra represa hidroelèctrica es troba a l'altura de la ciutat de Carcarañá, utilitzada pel Molino Juan Semino.[3]

És coneguda la pesca esportiva i recreativa de Salminus brasiliensis. A la desembocadura d'aquest riu, i ja sobre el riu Paranà hi ha el Parc Nacional Illes de Santa Fe.[3]

Ciutats

El 1527, en les proximitats de la seva desembocadura en el Paranà, l'expedició al comandament de Sebastià Cabot va fundar el primer establiment europeu a l'actual territori argentí.[4]

Actualment a les ribes del riu, o en les seves proximitats, es troben les ciutats i poblacions cordoveses de Inriville, Los Surgentes i Cruz Alta, i les santafesines de Arteaga, San José de la Esquina, Los Nogales, Arequito, Los Molinos, Casilda, Caracarañá, Correa, Pueblo Andino, Oliveros, Timbúes i Puerto Gaboto.

Toponímia

La denominació d'aquest riu va ser donat pels guaranís que cap al segle XVI habitaven les seves ribes. El seu nom, deriva de la llengua guaraní, "Caracará", que significa "carancho diable".[5]

Referències

  1. Schroh, María Beatríz. Argentina futura : geografía y atlas de la República Argentina : desarrollo físico, económico, humano, ecológico y turístico. Prov. de Buenos Aires, Rep. Argentina: J.C. Akian, 1998. ISBN 987-96465-1-7. 
  2. «Atlas de Cuencas y Regiones Hídricas Superficiales de la República Argentina. Versión 2010» (en castellà). Secretaría de Infraestructura y Política Hídrica. Gobierno de Argentina, 07-11-2017. [Consulta: 7 gener 2023].
  3. 3,0 3,1 «Por un Río Carcarañá para Todos» (en castellà). Casilda virtual. Arxivat de l'original el 2012-06-28. [Consulta: 7 gener 2023].
  4. Azkarate, Agustín; Sánchez-Pinto, Iban; Ruiz-Escribano, Sergio; Benedet, Verónica «APROXIMACIÓN AL ENREDO CULTURAL PROVOCADO POR LA PRESENCIA ESPAÑOLA TEMPRANA EN LA CUENCA DEL PLATA; EL CASO DEL FUERTE DE SANCTI SPIRITUS, 1527-1529» (en castellà). Revista de Arqueología Americana, núm. 32, 2014, pàg. 45–75.
  5. Álvarez, Gerardo. Hstoria de Cañada de Gómez. Tomo I (en castellà). Cañada de Gómez: Fundación Ross. ISBN 8413042029625. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9