Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tova calcària

Infotaula de rocaTova calcària
Bloc de tova calcària en un mur Modifica el valor a Wikidata
Tipusroca sedimentària Modifica el valor a Wikidata
Façana lateral de l'església de Sant Bertomeu a Xàbia, edifici construït amb tova calcària

La tova calcària és una varietat de roca calcària formada per la precipitació de carbonat càlcic dissolt en aigües subterrànies que afloren a la superfície a temperatura ambient.

Es forma quan l'aigua subterrània a altes pressions carregada en carbonat de calci, en regions dominades per roques calcàries, flueix a la superfície i en descomprimir-se i posar-se en contacte amb l'Oxigen atmosfèric, allibera el CO₂ dissolt, i precipita el Carbonat Calcic sobre plantes associades a la surgència d'aigua, donant lloc a la formació de la tova calcària.

La tova calcària és de color castany (al País Valencià) o crema (a les Balears) i es fa servir com a ornamentació en la construcció d'obra (generalment xalets). Habitualment es troba en zones costaneres del País Valencià com la Costa Blanca, a Múrcia, a les Balears... i més concretament formant «platges» al costat del mateix mar. La seva forma d'extracció és similar a la del marbre, tallat i formant grans blocs que després es preparen segons la necessitat comercial.

No s'ha de confondre amb la pumicita, d'origen volcànic, que és més lleugera i fins i tot flota a l'aigua. Tampoc s'ha de confondre amb la tova volcànica, formada per materials volcànics que, emesos calents, se solden i formen una pedra de consistència mitjana i color que va del vermell al blanc groguenc.

Construcció

Els Trona Pinnacles, concrecions de tova calcària de Trona (Califòrnia)

Aquesta pedra s'utilitzava antigament per la construcció de parets d'edificis, en carreus que arribaven a mides de 40 x 20 x 50 cm i d'un pes aproximat als 30-40 quilograms; però a causa de la seva porositat, filtraven molt la humitat, cosa que de vegades causava l'aparició de floridura a les parets (una pedra d'aquesta mida arribava a duplicar el seu pes si s'hi filtrava l'aigua). Més endavant, i a causa de la seva fàcil manipulació arran de la formació mineral, que fa que es desfaci només de donar-hi cops, s'ha utilitzat com a ornamentació, a l'arc d'un portal o en arcs en recintes oberts com ara porxos, en pilars, llars de foc (a l'arc de l'obertura principal), etc. Els picapedrers que es dediquen a llavorar la tova calcària són autèntics artesans, gairebé escultors.

Per a una millor protecció i per evitar que s'hi filtri humitat, s'hi pot aplicar un cert tipus de vernís, com l'usat per a les embarcacions marineres, per tal que ompli els porus i cobreixi la pedra d'una lleugera capa plàstica que no li fa perdre la seva vistositat.

A la Costa Blanca actualment està prohibida la seva extracció sense autorització, ja que es troba en zones de domini públic, afectades per la Llei de Costes, i s'importa de les Balears, on és més clara (de color crema o castany pàl·lid) i més fràgil que la valenciana.

Vegeu també

Bibliografia

  • Pentecost, A.: Travertine. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers Group, 2005. ISBN 1-4020-3523-3,
  • Koban, C.G., i Schweigert, G.: «Microbial origin of travertine fabrics: Two examples from Southern Germany (Pleistocene Stuttgart travertines and Miocene riedöschingen Travertine)», dins Facies, núm. 29 (1993), pp. 251-263.
  • Ford, T.D., i Pedley, H.M.: «A review of tufa and travertine deposits of the world», dins Earth-Science Reviews, núm. 41 (1996), pp. 117-175.
  • Pedley, H.M.: «Classification and environmental models of cool freshwater tufas», dins Sedimentary Geology, núm. 68 (1990), pp. 143-154.
  • Buchardt, B., et al.: «Ikaite tufa towers in Ikkafjord, southwest Greenland: Their formation by mixing of seawater and alkaline spring water», dins Journal of Sedimentary Research, núm. 71:1 (2001), pp. 176-189.
  • Bialkowski, S.E.: Use of Acid Distributions in Solubility Problems Arxivat 2009-02-28 a Wayback Machine., 2004.
  • Zhang, D.; Zhang, Y.; Zhu, A., i Cheng, X.: «Physical mechanisms of river waterfall tufa (travertine) formation», dins Journal of Sedimentary Research, núm. 71 (2001), pp. 205-216.
  • Riding, R.: «Microbial carbonates: The geological record of calcified bacterial-algal mats and biofilms», dins Sedimentology, núm. 47 (2000), pp. 179-214.
  • Pedley, M.; Rogerson, M., i Middleton, R.: «Freshwater calcite precipitates from in vitro mesocosm flume experiments: A case for biomediation of tufas, dins Sedimentology, núm. 56 (2009), pp. 511-527.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9