Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Retolador

Diferents retoladors de colors

Un retolador o marcador és un instrument d'escriptura, semblant al bolígraf, que conté la seva pròpia tinta i l'ús principal és escriure en superfície diferent del paper.[1]

El retolador va ser creat en el 1962 pel japonès Yukio Horie. En els anys 80 es van introduir els primers retoladors de seguretat, amb una tinta invisible però fluorescent. Amb aquesta tinta es pot marcar objectes de valor, i en cas de robatori, descobrir aquests senyals amb una llum ultravioleta.

La punta del retolador sol estar feta d'un material porós, com el feltre. És possible, encara que rar, que tingui una punta de material no porós. L'empresa Pilot va crear en el 2005 un bolígraf amb tinta permanent anomenada permaball.

Retolador no permanent

Els retoladors no permanents solen ser usats en superfícies on no és necessari que les marques durin molt temps, o que si fos així seria inconvenient per a aquest material com en les transparències o les pissarres blanques.

Aquests retoladors són generalment utilitzats en superfícies no poroses, on la tinta s'adhereix a aquesta superfície sense ser absorbida. S'esborra sobre taulers porcenalitzats sense tacar.

Retolador permanent

Retoladors permanents de diferents colors

El retolador permanent o indeleble, és utilitzat quan es desitja que el dibuix o escrit resisteixin en el temps. La tinta sol ser resistent a l'aigua i conté substàncies químiques tòxiques com xilè o toluè, i té la capacitat d'escriure en una varietat de superfícies, des de paper, metall, roca, CD's o DVD's.

Vegeu també

Referències

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.220. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014]. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9