Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

República Autònoma de Crimea

Plantilla:Infotaula geografia políticaRepública Autònoma de Crimea
Автономна Республіка Крим (uk)
Qırım Muhtar Cumhuriyeti (crh) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusrepública autònoma, regió d'Ucraïna i territori disputat Modifica el valor a Wikidata

HimneHimne de Crimea Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° N, 30° E / 40°N,30°E / 40; 30
Territori reivindicat perRepública de Crimea (2014–2014)
República de Crimea (2014–) Modifica el valor a Wikidata
EstatUcraïna Modifica el valor a Wikidata
CapitalSimferòpol Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.957.801 (2014) Modifica el valor a Wikidata (75,07 hab./km²)
Idioma oficialucraïnès
rus
tàtar de Crimea Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície26.081 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altRoman-Koix (1.545 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació12 febrer 1991 Modifica el valor a Wikidata
SegüentRepública de Crimea Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governsistema parlamentari Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuRada Suprema de la República Autònoma de Crimea , (Escó: 100) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic+380 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2UA-43 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrada.crimea.ua Modifica el valor a Wikidata

La República Autònoma de Crimea, RAC (ucraïnès: Автоно́мна Республі́ка Крим, АРК, rus: Автоно́мная Респу́блика Крым, АРК, tàtar de Crimea: Qırım Muhtar Cumhuriyeti, Къырым Мухтар Джумхуриети, QMC, КъМДж) és una república autònoma d'Ucraïna.[1]

L'autonomia de Crimea dins d'Ucraïna fou creada amb la llei de la RSSU del 12 de febrer de 1991, la qual pretenia «recuperar la República Autònoma Socialista Soviètica de Crimea dintre dels límits del territori de la província de Crimea com a part de l'RSS d'Ucraïna». En 1992 l'autonomia va passar a anomenar-se República de Crimea, i en 1994 — en la República Autònoma de Crimea.

Durant els successos de febrer i març de 2014, de fet, es va realitzar l'adhesió de Crimea i Sebastòpol a la Federació de Rússia, i com a conseqüència, en el territori de la península foren creats els subjectes de la federació — República de Crimea i ciutat d'importància federal de Sebastòpol

Ucraïna no reconeix l'adhesió de Crimea a Rússia i la tracta com a ocupació del territori de la RA de Crimea i de Sebastòpol per la Federació Russa.[2][3] El 27 de març de 2014 l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució el seu compromís amb la integritat territorial d'Ucraïna en les seves fronteres reconegudes internacionalment.[4][5][6]

Història

El 12 de febrer de 1991 el Consell Suprem de l'RSS d'Ucraïna va aprovar la Llei «Sobre la recuperació de la República Autònoma Socialista Soviètica de Crimea», d'acord amb l'article 1 de la qual la RASS de Crimea estava proclamada dintre dels límits del territori de la província de Crimea dins l'RSS d'Ucraïna.

Divisió administrativa

La República Autònoma de Crimea es divideix en 25 unitats territorials administratives: 14 raions (districtes) i 11 municipis urbans. Malgrat que la ciutat de Sebastòpol es troba a la península de Crimea, està separada administrativament de la resta de la República.

Regions

Subdivisions of Crimea
Subdivisions of Crimea
Número Nom Centre administratiu Superfície (km²) Població (2021) Bandera Escut d'armes
Raions
1 Raion de Bakhtxissarai
Ucraïnès: Бахчисарайський район
rus: Бахчисарайский район
Tàtar de Crimea: Bağçasaray rayonı, Багъчасарай районы
ciutat de Bakhtxissarai 1.588,58 94.462
2 Raion de Bilohirsk
Ucraïnès: Білогірський район
rus: Белогорский район
Tàtar de Crimea: Qarasuvbazar rayonı, Къарасувбазар районы
ciutat de Bilohirsk 1.893,56 64.484
3 Raion de Djankoi
Ucraïnès: Джанкойський район
rus: Джанкойский район
Tàtar de Crimea: Canköy rayonı, Джанкой районы
ciutat de Djankoi 2.666,96 67.618
4 Raion de Kírovske
Ucraïnès: Кіровський район
rus: Кировский район
Tàtar de Crimea: İslâm Terek rayonı, Ислям Терек районы
SMT de Kírovske 1.208,20 51.636
5 Raion de Krasnogvardiske
Ucraïnès: Красногвардійський район
rus: Красногвардейский район
Tàtar de Crimea: Qurman rayonı, Къурман районы
SMT de Krasnogvardiske 1.765,80 83.134
6 Raion de Krasnoperekopsk
Ucraïnès: Красноперекопський район
rus: Красноперекопский район
Tàtar de Crimea: Krasnoperekopsk rayonı, Красноперекопск районы
ciutat de Krasnoperekopsk 1.230,96 26.642
7 Raion de Lénine
Ucraïnès: Ленінський район
rus: Ленинский район
Tàtar de Crimea: Yedi Quyu rayonı, Еди Къую районы
SMT de Lénine 2.918,61 60.327
8 Raion de Nijniohirski
Ucraïnès: Нижньогірський район
rus: Нижнегорский район
Tàtar de Crimea: Seyitler rayonı, Сейитлер районы
SMT de Nijniohirski 1.212,43 43.239
9 Raion de Pervomaiski
Ucraïnès: Первомайський район
rus: Первомайский район
Tàtar de Crimea: Curçı rayonı, Джурчы районы
SMT de Pervomàiske 1.474,35 31.684
10 Raion de Rozdólne
Ucraïnès: Роздольненський район
rus: Раздольненский район
Tàtar de Crimea: Aqşeyh rayonı, Акъшейх районы
SMT de Rozdólne 1.231,38 29.191
11 Raion de Saki
Ucraïnès: Сакський район
rus: Сакский район
Tàtar de Crimea: Saq rayonı, Сакъ районы
ciutat de Saki 2.257,47 77.325
12 Raion de Simferòpol
Ucraïnès: Сімферопольський район
rus: Симферопольский район
Tàtar de Crimea: Aqmescit rayonı, Акъмесджит районы
ciutat de Simferòpol 1.752,53 168.161
13 Raion de Sovetski
Ucraïnès: Совєтський район
rus: Советский район
Tàtar de Crimea: İçki rayonı, Ички районы
SMT de Sovetski 1.079,44 30.924
14 Raion de Txornomorske
Ucraïnès: Чорноморський район
rus: Черноморский район
Tàtar de Crimea: Aqmeçit rayonı, Акъмечит районы
SMT de Txornomorske 1.508,63 30.339
Ciutats d'importància republicana
15 Aluixta
Ucraïnès: Алуштинська міська рада
rus: Алуштинский городской совет
Tàtar de Crimea: Aluşta şeer bölgesi, Алушта шеэр больгеси
ciutat d'Aluixta 599,90 56.112
16 Armiansk
Ucraïnès: Армянська міська рада
rus: Армянский городской совет
Tàtar de Crimea: Ermeni Bazar şeer bölgesi, Эрмени Базар шеэр больгеси
ciutat d'Armiansk 162,42 22.909
17 Djankoi
Ucraïnès: Джанкойська міська рада
rus: Джанкойский городской совет
Tàtar de Crimea: Canköy şeer bölgesi, Джанкой шеэр больгеси
ciutat de Djankoi 25,92 37.014
18 Ievpatòria
Ucraïnès: Євпаторійська міська рада
rus: Евпаторийский городской совет
Tàtar de Crimea: Кезлев шеэр больгеси, Kezlev şeer bölgesi
ciutat de Ievpatòria 65,47 121.647
19 Kertx
Ucraïnès: Керченська міська рада
rus: Керченский городской совет
Tàtar de Crimea: Keriç şeer bölgesi, Керич шеэр больгеси
ciutat de Kertx 107,63 154.621
20 Krasnoperekopsk
Ucraïnès: Краснопереко́пська міська рада
rus: Красноперекопский городской совет
Tàtar de Crimea: Krasnoperekopsk şeer bölgesi, Красноперекопск шеэр больгеси
ciutat de Krasnoperekopsk 22,42 25.569
21 Saki
Ucraïnès: Сакська міська радп
rus: Сакский городской совет
Tàtar de Crimea: Saq şeer bölgesi, Сакъ шеэр больгеси
ciutat de Saki 28,74 24.285
22 Simferòpol
Ucraïnès: Сімферопольська міська рада
rus: Симферополь
Tàtar de Crimea: Aqmescit şeer bölgesi, Акъмесджит шеэр больгеси
ciutat de Simferòpol 107,41 360.260
23 Sudak
Ucraïnès: Судацька міська рада
rus: Судакский городской совет
Tàtar de Crimea: Sudaq şeer bölgesi, Судакъ шеэр больгеси
ciutat de Sudak 539,45 34.584
24 Feodòssia
Ucraïnès: Феодосійська міська рада
rus: Феодосийский городской совет
Tàtar de Crimea: Kefe şeer bölgesi, Кефе шеэр больгеси
ciutat de Feodòssia 350,42 100.516
25 Ialta
Ucraïnès: Ялтинська міська рада
rus: Ялтинский городской совет
Tàtar de Crimea: Yalta şeer bölgesi, Ялта шеэр больгеси
ciutat de Ialta 282,90 137.947

Demografia

En el cens ucraïnès del 2001 la població de la República Autònoma de Crimea va arribar als 2.033.700 habitants i Sebastòpol els 381.977 habitants. Els principals grups ètnics de la península són els russos, que representen el 60%, els ucraïnesos, que són el 24%, i els tàtars, que són el 12%. A Sebastòpol els russos constitueixen el 70% de la població. La ciutat més poblada de Crimea és Simferòpol.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9