Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Regne d'Elmet

Regne d'Elmet

segle V – segle VII Bandera

Ubicació de {{{common_name}}}Regnes del nord entre 550 i 650
Informació
CapitalLeeds
Idioma oficialLlengües britòniques, Cúmbric
Període històric
Edat mitjana
Establimentsegle V
Incorporació a Northúmbriasegle VII
Política
Forma de governMonarquia

El Regne d'Elmet fou un regne britànic independent que cobria part del territori de Yorkshire, entre el segle v i segle VII.[1] Tot i que les seves fronteres exactes no són clares, sembla que estava delimitat pel Riu Sheaf en el sud i el Riu Wharfe en l'est. Era veí de Deira al nord i Mèrcia al sud, mentre que la seva frontera occidental topava amb Craven, el qual era possiblement un regne britànic menor. 

El Regne d'Elmet va sobreviure relativament tard en el període de conquesta anglosaxona.[2]

Elmet va ser envaït i conquerit per Northúmbria en la tardor de 616 o 626. Són força abundants les evidències topogràfiques i arqueologiques de la seva existència, així com referències en poesia gal·lesa primerenca, i fonts històriques com el Historia Brittonum i l'obra de Beda. El nom sobreviu per tot l'àrea a llocs com ara Barwick-dins-Elmet i Sherburn-dins-Elmet. 

Història

Elmet fou un dels diversos regnes britans que aparegueren  al nord d'Anglaterra després que els Romans abandonessin les illes britàniques, com també ho foren Rheged, Strathclyde i Gododdin. La seva fundació no és clara; l'historiador Alex Woolf suggereix que la regió d'Elmet va tenir una identitat tribal distinta en temps pre-Romans i que aquesta identitat va emergir de nou després de la desfeta de l'Imperi Romà.

L'existència de Elmet és patent en la Historia Brittonum, on diu que el rei Edwin de Northúmbria "va ocupar Elmet i va expulsar Certic, rei d'aquell país". Beda, en la seva Historia ecclesiastica gentis Anglorum diu que Hereric, el pare de Santa Hilda de Whitby, fou assassinat a la cort del rei Ceretic. Generalment es presumeix que Ceretic/Certic era la mateixa persona, conegut també en fonts gal·leses com Ceredig ap Gwallog. Tanmateix, Beda no parla d'Elmet com d'un regne sinó com d'un bosc, silva Elmete. També esmenta que "els reis subsegüents es van fer una casa en el districte, el qual és anomenat Loidis" i la batalla de Winwaed també va succeir en la regió de Loidis – probablement l'àrea on avui en dia es troba la ciutat de Leeds.

Elmet tenia vincles amb Gal·les; una primerenca inscripció cristiàna trobada a Gwynedd llegeix "ALIOTVS ELMETIACOS IACET d'HIC", o "Aliotus l'Elmetià reposa aquí". Un cantref (divisió administrativa) de Dyfed també tenia per nom Elfed, l'equivalent gal·lès d'Elmet. Un nombre d'avantpassats de Ceretic apareixen en fonts gal·leses: un dels poemes de Taliesin és pel seu pare Gwallog ap Llaennog, qui pot haver-hi governat Elmet a finals del segle vi.

Cap al final del segle vi, Elmet va patir la creixent expansió dels regnes anglosaxons de Deira i Mèrcia. Tropes d' Elmet es van unir el 590 per lluitar contra els Angles de Bernicia, però el rei Gwallog d'Elmet va morir en batalla i Urien de Rheged va ser assassinat, desfent així l'aliança britona. 

Després que la unificació de Deira i Bernícia sota el regne de Northúmbria, aquests envaïren Elmet el 616. Ha estat suggerit que el casus belli per la invasió fou la mort per enverinar del noble de Northúmbria Hereric, qui era un membre exiliat de la casa reial de Northúumbria en la cort d'Elmet. Pot ser que Hereric fos enverinat pels seus amfitrions i Edwin de Northúmbria envaís Elmet per venjança; o pot ser que Edwin fes matar Hereric i envaís Elmet per castigar Ceredig ap Gwallog per donar-li refugi.

Després que la conquesta d'Elmet, aquest va quedar incorporat a Northúmbria el Dia de Pasqua del, 627 i les seves gents foren conegudes com a Elmetsæte.[3] Així apareixen en el Tribal Hidage com els habitants d'un territori menor de 600 hides. El Elmetsæte probablement van continuar residint la part occidental de Yorkshire com a grup distint durant tot el període saxó i potser van donar suport a Cadwallon ap Cadfan quan aquest va envair i saquejar Northúmbria el 633. La biografia de Cathróe de Metz esmenta Loidam Civitatem com la frontera entre els vikings de Jórvík i el Britons de Strathclyde: si això es refereix a Leeds, essuggereix que part de l'antic Elmet va retornar a mans britones per un període breu en la primera meitat del segle X abans de la reconquesta anglosaxona.[4][5][6]

Reis de Elmet

  • Masgwid Gloff? (c.460 – c.495)
  • Llaennog ap Masgwid? (c.495 – c.540)
  • Arthuis ap Masgwid? (c.540 – c.560)
  • Gwallog ap Llaennog? (c.560 – 590)
  • Ceretic (590 – 616) d. 618

Referències

  1. «Kingdom of Elmete». Heartland, 24-10-2007 [Consulta: 14 juliol 2015].
  2. Koch, 2006, p. 670.
  3. Speight, Harry. Upper Wharfedale: being a complete account of the history, antiquities and scenery of the picturesque valley of the Wharfe, from Otley to Langstrothdale. London: Elliot Stock, 1900, p. 29. 
  4. Anderson, AO. Early Sources of Scottish History: AD 500–1286. I. Edinburgh: Oliver & Boyd, 1922, p. 441. 
  5. Downham, Clare. Viking Kings of Britain and Ireland: The Dynasty of Ivarr to A.D. 1014. Edinburgh: Dunedin Academic Press, 2007, p. 121. ISBN 1903765897. 
  6. Dumville. St Cathroe of Metz, p. 177. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9