|
 Rasalas |
|---|
 | | Tipus | estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | K1III[1] |
|---|
| Cossos fills | |
|---|
| Constel·lació | Lleó |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 38,3184 pc [2] |
|---|
| Radi | 11,4 R☉[3] |
|---|
| Diàmetre | 16.400.000 km[4] |
|---|
| Magnitud absoluta | 0,83 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 3,88 (banda V)[5] |
|---|
| Massa | 1,5 M☉[3] |
|---|
| Temperatura efectiva | 4.461 K[6] |
|---|
| Paral·laxi | 26,0971 mas[2] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −55,125 mas/a [2] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | −216,266 mas/a [2] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 4,5 km/s[7] |
|---|
| Velocitat radial | 13,19 km/s[8] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 450 cm/s²[9] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 9h 52m 45.817s[2] |
|---|
| Declinació (δ) | 26° 0' 25.0243''[2] |
|---|
| Metal·licitat | 0,207[10] |
|---|
| Lluminositat | 63 lluminositats solars |
|---|
| Edat estimada | 3,35 mil milions d'anys[3] |
|---|
|
|
Rasalas (Mi del Lleó / μ Leonis) és un estel en la constel·lació del Lleó.[11] Té magnitud aparent +3,88 i es troba a 124 anys llum del sistema solar.
Nom
Situat en la part nord del cap del lleó, el nom de Rasalas prové d'una paraula àrab que precisament al·ludeix a la seva posició. Els àrabs anomenaven a aquest estel i a Ras Elased Australis (ε Leonis) Al Ashfār, «les celles».
Mi del Lleó també rep els noms de Ras Elased Borealis —Borealis significa nord en llatí— i Alshemali.[12]
Característiques
Rasalas és una gegant taronja de tipus espectral K2III amb una temperatura efectiva de 4500 K. Té una lluminositat 65 vegades superior a la del Sol i un radi 13 vegades més gran que el radi solar. La seva massa és entre un 50 % i un 70 % major que la massa solar. A diferència d'altres gegants taronges en que el seu interior l'heli es transforma en carboni i oxigen, Rasalas es troba en un estadi primerenc de la seva evolució, amb un nucli d'heli encara contraient-se. A causa d'això, la seva lluentor anirà en augment —en un factor entre 10 i 20— en els propers 50 milions d'anys.[13]
També cal assenyalar l'elevada metal·licitat d'aquest estel ([Fe/H] = +0,31), amb un contingut relatiu de ferro que duplica a l'existent en el Sol.[14] Això implica una gran abundància en metalls en el lloc de naixement de l'estel. Així mateix és una geganta molt rica en cianogen —igual que φ Aurigae o 18 Librae —, i ha estat també catalogat com a K2IIbCN2.[15]
Referències
- ↑ «Application of convolutional neural networks for stellar spectral classification». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 1-2020, pàg. 2280-2300. DOI: 10.1093/MNRAS/STZ3100.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Artie Hatzes «Planetary companions in K giantsβCancri,μ Leonis, andβUrsae Minoris» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2014, pàg. 67–67. DOI: 10.1051/0004-6361/201322608.
- ↑ Henrique Schmitt «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017, pàg. 30-45. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
- ↑ David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
- ↑ «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
- ↑ Sarah L. Martell «The GALAH+ survey: Third data release» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 9-2021, pàg. 150-201. DOI: 10.1093/MNRAS/STAB1242.
- ↑ Rasalas (SIMBAD)
- ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Rasalas (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 91-101.
- ↑ Keenan, Philip C.; Yorka, Sandra B.; Wilson, Olin C. «Recognition and classification of strong-CN giants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 629-636.
|
.svg){kind=small}
