Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Rakahanga

Plantilla:Infotaula geografia políticaRakahanga
Imatge
Tipusatol Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 10° 02′ S, 161° 05′ O / 10.03°S,161.08°O / -10.03; -161.08
Geografia
Part de
Superfície4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud1 m Modifica el valor a Wikidata

Rakahanga és un atol de les illes Cook septentrionals. Està situat a 42 km al nord de Manihiki, considerada com l'illa germana.

Geografia

L'atol, de forma quasi rectangular, està format per dues illes habitades i set illots. La superfície total és de 4,1 km². La llacuna és poc profunda i això ha impedit el cultiu de perles. L'economia es basa en la recol·lecció de copra, el cultiu de taro i en la confecció de barrets de fulles trenades de cocoter que s'exporten a Rarotonga. La població total era de 161 habitants al cens del 2001.

Història

Rakahanga va ser la primera de les illes Cook en conèixer un vaixell europeu. Va ser Pedro Fernández de Quirós, el 1606, que va quedar impressionat de la seva gent i l'anomenà Gente Hermosa, i en altres relats és l'Isla del Peregrino. A pesar de l'interès que va despertar la descripció de Quirós, no va ser trobada de nou fins al 1820 pel rus Thaddeus Bellingshausen que l'anomenà illa del Gran Duc Alexandre. Tot seguit hi van arribar els baleners nord-americans: el capità Patrickson l'anomenà Reirson Island, i el capità Joshua Coffin, del Ganges, l'anomenà Little Ganges Island el 1828. Altres noms utilitzats són: Francis Island, Princess Marianne Island i Alliconga Island.

Rakahanga va ser evangelitzada a partir del 1857 amb l'arribada del missioner de la London Missionary Society, Aaron Buzacott.


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9