Rafael Cabello de Alba

Rafael Cabello de Alba y Gracia

Biografia
Naixement	31 agost 1925 Montilla (Província de Còrdova)
Mort	4 maig 2010 (84 anys) Madrid
Ministre d'Hisenda[1]
30 d'octubre de 1974 – 12 de desembre de 1975
← Antonio Barrera de Irimo Juan Miguel Villar Mir →
Vicepresident segon del Govern[1]
30 d'octubre de 1974 – 12 de desembre de 1975
← Antonio Barrera de Irimo Manuel Fraga Iribarne →
Dades personals
Formació	Universitat de Granada - llicenciatura en Dret
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat de l'Estat, advocat, funcionari
Membre de	Cos d'Advocats de l'Estat (1950–)
Premis
(1975)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1969)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1966)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1966)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1966)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1964)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1961)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
Llista Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ← Antonio Barrera de Irimo – Manuel Fraga Iribarne, Juan Miguel Villar Mir → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 14 abril 1958 – Antonio Cruz-Conde Conde → Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 2 octubre 1957 – 14 abril 1958 ← Joaquin Gisbert Luna Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes President de la Diputació Provincial de Còrdova 23 setembre 1957 – 25 setembre 1962 Ministre d'Hisenda

Rafael Cabello de Alba y Gracia (Montilla, 31 d'agost de 1925 – Madrid, 4 de maig de 2010)^[2] va ser un advocat i polític espanyol.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Granada, va iniciar la seva carrera com a Advocat de l'Estat. Posteriorment va ser president de la Diputació Provincial de Còrdova entre 1957 i 1962. Durant els 5 anys del seu mandat va actuar en matèria de proveïments, repoblacions forestals, camins, centres socials, construcció d'escoles i escorxadors.

Des de 1962 fins a 1966 va ser director general de Previsió. En aquest període es promulga la Llei de Bases de la Seguretat Social. En aquestes mateixes dates, al capdavant de la direcció general, s'engega l'hospital de la Vall d'Hebron a Barcelona. També va ser procurador en Corts entre els anys 1955 i 1974, en les tres primeres legislatures com a membre de l'administració Local, i entre els anys 1967 i 1974 com a representant de la Família.^[3]

Va sortir de l'administració per ser vicepresident de SEAT tornant a la funció pública en 1974 per ocupar el càrrec de Ministre d'Hisenda, duent a terme una dràstica retallada de la despesa pública, i Vicepresident segon del Govern entre el 29 d'octubre de 1974 i el 12 de desembre de 1975 a l'últim govern de Franco presidit per Carlos Arias Navarro.

Després del seu pas per l'administració pública va passar al sector privat en els àmbits empresarials i de l'advocacia.

Càrrecs públics
Precedit per: Antonio Barrera de Irimo	Ministre d'Hisenda 1974- 1975	Succeït per: Juan Miguel Villar Mir
Precedit per: Antonio Barrera de Irimo	Vicepresident segon del Govern 1974- 1975	Succeït per: Manuel Fraga Iribarne