Quien a hierro mata
Quien a hierro mata és un thriller cinematogràfic espanyol dirigit per Paco Plaza i estrenat l'any 2019. El repartiment principal de la pel·lícula està format per Luis Tosar, Xan Cejudo i Ismael Martínez.[1] SinopsiMario exerceix d'infermer en una residència d'un poble de la costa gallega, on és estimat i apreciat per tothom. De sobte ingressa a la residència el conegut narcotraficant gallec Antonio Padín. Mario, compromès amb la seva professió, el fa sentir com a casa. Després de la retirada del seu pare, Kike i Toño Padín, els seus fills, es posen al capdavant del clan familiar. Una de les seves operacions de contraban no surt bé i, a més d'entrar Kike a la presó, contrauran un deute quantiós amb un proveïdor colombià. El germà lliure, Toño, intentarà per tots els mitjans que Antonio Padín es faci càrrec del deute, comptant amb Mario com a mediador. No obstant això, Mario tindrà els seus propis plans.[1] ProduccióLa pel·lícula va ser produïda en un 90 % per empreses espanyoles. D'aquest percentatge, la productora Vaca Films va contribuir en un 95 % i Atresmedia Cinema va aportar un 5 %. El 10 % restant de la producció total la va portar l'empresa francesa Playtime Production. El rodatge va durar poc més d'un mes, del 27 de març al 31 d'abril de 2018. Les localitzacions triades per a la pel·lícula van ser principalment Betanzos i, en menor mesura, Cambados; tots dos municipis de Galícia.[1] CuriositatsLa pel·lícula acaba amb una dedicatòria a Xan Cejudo, que va morir gairebé un any abans de l'estrena de la pel·lícula en cinemes.[2] Recepció i críticaEl línies generals, la crítica especialitzada va reconèixer la pel·lícula com una bona obra. El País va elogiar la labor de Paco Plaza en la direcció: "La seva vocació és el gènere de terror, les tenebres, els monstres que aguaiten. I ho fa molt bé, està molt dotat per provocar l'esgarrifança en el receptor". El Mundo va titllar la pel·lícula d'"addictiva" i va assenyalar la seva capacitat de "convertir la magistral posada en escena en un ritu il·luminat i rigorós en el qual tot queda a la vista. Fins al més fosc dels abismes."[3] Des de Fotogrames van escriure: "La vida segueix igual en aquest fenomen (agraït en la seva majoria) del thriller nacional, però no a partir del film de Paco Plaza, destinat a volar-ho per l'aire o a convertir-se en una illa de referència".[4] Premis
Referències
|