Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Quartet (estrofa)

El quartet és una estrofa de quatre versos d'art major (9 o més sil·labes per vers) amb rima consonant, on rimen el primer vers amb el quart i el segon amb el tercer: (ABBA) o bé rimen tots quatre (AAAA), el primer amb el tercer i el segon amb el quart (ABAB), o el primer amb segon i el tercer amb el quart (AABB). Generalment la rima és però ABBA o ABBA. Si és d'art menor (de 8 síl·labes o menys) s'anomena quarteta, tot i que la tradició catalana medieval, en la Mètrica Catalana, no tenia en compte aquesta distinció.[1] El quartet com a tal s'ha usat independentment, però el seu ús més comú ha estat formant part d'un poema més llarg com el sonet.

Exemple de quartet

Que jo mateixa, si no fos tan llega,

En lletra clara contaria el fet.

Temps era temps hi hagué la vaca cega:

Jo sóc la vaca de la mala llet. Pere Quart

Combinacions mètriques

Quartets isomètrics (un sol tipus de vers)

  • Alexandrins (vers de 12 síl·labes) :

« Le soir tombait, un soir équivoque d'automne :
Les belles, se pendant rêveuses à nos bras,
Dirent alors des mots si spécieux, tout bas,
Que notre âme, depuis ce temps, tremble et s'étonne. » Les ingénusVerlaine, Les fêtes galantes

  • Decasíl·labs (vers de 10 síl·labes) :
  • Octosíl·labs (vers de 8 síl·labes) :
  • Heptasíl·labes (vers imparells de 7 síl·labes) :
  • Pentasíl·labs (vers imparell de 5 síl·labes) :
  • i d'altres encara de parells o imparells : tetrasíl·labs de 4 síl·labes, 9 síl·labes…..

Quartets heteromètrics

Les combinacions són extremadament variables, per exemple :

  • 8/8/12/8 síl·labes :
  • 12/12/12/6 syllabes :

« Un soir, t'en souvient-il ? nous voguions en silence,
On n'entendait au loin, sur l'onde et sous les cieux,
Que le bruit des rameurs qui frappaient en cadence
Tes flots harmonieux. » Le lac (Lamartine)

  • 12/6/12/6 síl·labes :
  • 6/6/2/6 síl·labes :
  • 12/3 síl·labes :
  • versos lliures :

Quartet aïllat

El quartet es pot usar sol i aleshores constitueix un petit poema complet com n'hi molts exemples des de l'Edat Mitjana:

« Je suis François, dont il me poise
Né de Paris emprès Pontoise
Et de la corde d'une toise
Saura mon col que mon cul poise »

« Le lyon ieune le vieux surmontera,
En champ bellique par singulier duelle:
Dans cage d'or les yeux luy creuera,
Deux classes vne, puis mourir, mort cruelle. » (I, 35)

« L'autre jour au fond d'un vallon,
Un serpent piqua Jean Fréron ;
Que croyez-vous qu'il arriva ?
Ce fut le serpent qui creva. »

Referències

  1. «Mètrica i versificació». Arxivat de l'original el 2013-03-22. [Consulta: 7 setembre 2012].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9