Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Art major

En la poesia, els versos d'art major són aquells que tenen més de set o vuit síl·labes en la majoria de les llengües. És una de les divisions tradicionals de la mètrica pel que fa a la poesia.

Mètrica catalana

En la mètrica catalana els versos d'Art major: són aquells que tenen de 9 a 12 síl·labes amb cesura (pausa que divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis, coincidents amb pausa sintàctica o no, i que pot admetre síl·labes addicionals que no afecten al recompte) o sense.


Sense cesura


Sense Cesura: accent a la sisena; o bé a la quarta i vuitena (imita l'hendecasíl·lab italià)
Amb Cesura: 4+6 (el model més clàssic de la poesia antiga catalana)
Amb Cesura: 5+5 (origen castellà)


En Mètrica Catalana és poc emprat però apareix en alguns casos del Romancer


  • 12 síl·labes:
Sempre té cesura: 6+6
No té cesura, sense hemistiquis


  • Versos de més de 12 síl·labes:
No hi ha casos de tetrasíl·labs en la tradició sil·làbica catalana
  • Octonari (16 síl·labes)
No hi ha casos d'octonaris en la tradició sil·làbica catalana
  • Els versos més llargs que els alexandrins són combinacions de dos versos i apareixen en versificacions anisosil·làbiques.


Mètrica espanyola

En la mètrica espanyola, els versos d'art major són tots aquells que tenen nou o més síl·labes, amb cesura o sense.

Sense cesura, poc utilitzat en llengua espanyola


Pot tenir cesura (5+5) o no, emprat a la poesia romàntica


Utilitzat durant el Renaixement


Amb cesura 6+6, 5+7 o 7+5


Molt poc utilitzat en espanyol


  • 14 síl·labes:
  • Tetradecasíl·lab
Sense cesura
Amb cesura 7+7


  • 15 síl·labes: pentadecasíl·lab
Amb cesura 6+9, 7+8 o 5+5+5, molt poc utilitzat en espanyol


  • 16 síl·labes: octonari

Bibliografia

  • Julio Saavedra Molina: El verso de arte mayor. Santiago de Chile 1946
  • Martin J. Duffell: Modern metrical theory and the verso de arte mayor. London, 1999. ISBN 0-904188-41-8
  • Stephen Cushman, Clare Cavanagh, Jahan Ramazani, Paul Rouzer (ed.). "The Princeton Encyclopedia of Poetry and Poetics: Fourth Edition." Princeton, 2012.

Mètrica catalana

  • Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • Oliva i Llinàs, Salvador (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • Parramon i Blasco, Jordi (2000): Diccionari de Poètica. Edicions 62. Col·lecció El Cangur Diccionaris, núm. 265. Barcelona.
  • Serra i Baldó, A i Llatas, Rossend (1986): Resum de Poètica Catalana. Mètrica i Versificació. Ed. Barcino. Col·lecció Popular, núm. 75. Barcelona.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9