Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Púrpura trombocitopènica idiopàtica

Plantilla:Infotaula malaltiaPúrpura trombocitopènica idiopàtica
Púrpura del tipus associat amb la PTI.
Tipustrombocitopènia primària, púrpura trombocitopènica, trombocitopènia autoimmunitària i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimPaul Gottlieb Werlhof Modifica el valor a Wikidata
Especialitathematologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Classificació
CIM-113B64.10 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10D69.3
CIM-9287.31
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0072021 Modifica el valor a Wikidata
OMIM188030
DiseasesDB6673
MedlinePlus000535 Modifica el valor a Wikidata
eMedicineemerg/282
Patient UKidiopathic-thrombocytopenic-purpura Modifica el valor a Wikidata
MeSHD016553 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet3002 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0398650, C0242584 i C0920163 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8924 Modifica el valor a Wikidata

La púrpura trombocitopènica idiopàtica (PTI) és una malaltia hemorràgica que es presenta amb un recompte de plaquetes baix (trombocitopènia) de causa desconeguda (idiopàtica) o, sovint, autoimmunitària;[1] d'aquí li ve l'altre nom per la qual és coneguda: púrpura trombocitopènica immunitària. Ocorre en uns 5 casos per cada 100,000 nascuts vius menors de quinze anys.[1] Sovint, la PTI és asimptomàtica (sense símptomes obvis) i pot ser descoberta per casualitat, però una quantitat molt baixa de plaquetes sol portar a un augment del risc d'hemorràgia amb la presència de púrpura.

Des de l'antiguitat els llibres de medicina han descrit com a «purpura» (la paraula llatina per a 'porpre') diversos trastorns en què algun dels símptomes era el sagnat cutani, però és impossible saber a quina malaltia en concret es referien en cada cas. El primer que va fer descriure una malaltia crònica que podria correspondre a la PTI va ser Avicenna el 1025.[2] L'any 1556, Amatus Lusitanus, metge portuguès que va estudiar medicina a la Universitat de Salamanca, va descriure el trastorn de salut observat en un noi que tenia «màcules fosques, semblant a picades de puça, no tenia febre i durant uns quants dies va tenir secrecions sanguinolentes i finalment es va recuperar».[3] És possible que es tractés d'un cas de púrpura trombocitopènica, però no es pot assegurar que ho fos. L'any 1735, en el seu llibre De Variolis et Anthracibus, Paul Gottlieb Werlhof[4]va descriure un cas que podria, amb més seguretat, ser PTI. Es tractava de l'afecció que ell va anomenar Morbus Maculosus Haemorrhagicus i que patia una noia de setze anys amb sagnat cutani i de les mucoses posterior a una malaltia infecciosa de la qual es va recuperar amb àcid cítric, que Lusitanus anomena Elixirium acidum halleri.[3]

Referències

  1. 1,0 1,1 The New England Journal of Medicine, Volume 346:995-1008 http://content.nejm.org/cgi/content/extract/346/13/995 Arxivat 2007-05-16 a Wayback Machine.
  2. Stasi, Roberto; Newland, Adrian C. «ITP: a historical perspective» (en anglès). British Journal of Haematology, 153, 4, 2011, pàg. 437–450. DOI: 10.1111/j.1365-2141.2010.08562.x. ISSN: 1365-2141 [Consulta: 15 gener 2022].
  3. 3,0 3,1 Imbach, Paul; Kühne, Thomas; Signer, Erich «Historical aspects and present knowledge of idiopatic thrombocytopenic purpura» (pdf) (en anglès). British Journal of Haematology, 119, 2002, pàg. 894-900 [Consulta: 17 gener 2022].
  4. Cent Afr J Med. 1980 Dec;26(12):257-8. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?itool=abstractplus&db=pubmed&cmd=Retrieve&dopt=abstractplus&list_uids=7011566

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9