Aquesta és una llista dels punts extrems del món: aquells que es troben més al nord, sud, est o oest, aquells que es troben a una altitud major o menor, i aquells que es troben més lluny de la terra o del mar que qualsevol altre lloc.
El punt més meridional del món, que també és el punt més meridional a terra, és el pol Sud geogràfic, que es troba al continent de l'Antàrtida.
Els punts més occidentals i orientals del món, seguint l'ús habitual de la longitud, es poden trobar allà on el meridià 180 passa per Sibèria (incloent-hi l'illa de Wrangel), Fidji (la península oriental de Vanua Levu, el centre de Taveuni i la part occidental de Rabi) o l'Antàrtida.
El punt més oriental a terra, basant-se en la ruta de la línia internacional de canvi de data, és l'illa Carolina (Kiribati).
¹El 1995 es canvià el traçat de la línia internacional de canvi de data. Kiribati quedà al costat asiàtic de la línia i l'illa Carolina es convertí en el punt més oriental a terra. Seguint el traçat antic de la línia, el punt més oriental seria Niuatoputapu (Tonga).
Altitud
Punt més alt
El punt més alt respecte al nivell del mar és el cim de l'Everest, a la frontera entre el Nepal i la Xina. Es creu que el xerpa nepalès Tenzing Norgay i el neozelandèsEdmund Hillary es convertiren en els primers a coronar la muntanya l'any 1953, tot i que s'ha especulat que una altra expedició ho hagués aconseguit el 1924. Les estimacions de l'altitud de l'Everest varien lleugerament, però en general es considera que el cim es troba a 8.848 msnm.
El punt més llunyà del centre de la Terra és el cim del Chimborazo (Equador), situat a 6.384,4 km de distància. Això és degut al fet que la Terra no és una esfera perfecta, sinó un esferoide oblat (un el·lipsoide que és un xic més ample a l'equador i un xic més estret als pols que una esfera). La seva ubicació propera a l'equador fa que el cim del Chimborazo es trobi més lluny del centre de la Terra que el de l'Everest tot i estar a menys altitud sobre el nivell del mar. El pic de l'Everest se situa a 6.382,3 km del centre del planeta, és a dir, 2.168 m més a prop que el del Chimborazo. El cim del Huascarán (Perú) és el segon punt més distant per només 23 m de diferència respecte al primer.
El punt subterrani més baix es troba a més de 2.000 m sota la superfície. Per exemple, la diferència d'altitud entre l'entrada de la cova Veryovkina i el seu punt més baix explorat és de 2.212 m. No s'ha explorat el punt més baix que existeix.
El punt més proper al centre de la Terra (~6.353 km) se situa probablement al fons de l'oceà Àrtic (amb una profunditat màxima de 5.450 m, a prop del pol Nord geogràfic (el fons de la Fossa de les Mariannes es troba a uns 6.370 km del centre de la Terra).
Punt artificial més baix
El punt subterrani més baix que s'ha assolit mai és el fons del pou superprofund de Kola (Rússia), a 12.262 m per sota de la superfície.
El punt artificial a cel obert més baix (respecte al nivell del mar) podria ser la mina a cel obert de Hambach (Alemanya), situada a 293 m per sota del nivell del mar.
El punt artificial a cel obert més baix (respecte a la superfície) podria ser la mina a cell obert de Bingham Canyon (Salt Lake City, Estats Units), que es troba a 1.200 m per sota de la superfície. Warwick, a 1.187 m de profunditat, ocupa el segon lloc per poc.
Carretera (port de muntanya):Mana La, a la frontera entre l'Índia i el Tibet, té una carretera en bones condicions que fou construïda entre el 2005 i el 2010 i assoleix una altitud de 5.610 msnm, 250 m a l'oest del punt més baix del port, a 5.545 msnm. Semo La (Tibet, 5.565 msnm) i Marsimik La (Índia, 5.582 msnm) són altres opcions segons com es defineixi un punt «al qual es pugui arribar amb mitjans de transport». Pot ser que hi hagi altres ports oberts a la circulació al Tibet, a zones afectades per la falta d'informació i l'accés restringit. Vegeu Khardung La per a més informació.
Vaixell d'alta mar:Whitehorse (Canadà) és el punt més alt que es pot assolir amb vaixells d'alta mar, a una altitud de 640 msnm.[6] La part del canal Rin-Main-Danubi situada entre les rescloses de Hilpoltstein i Bachhausen (Alemanya) es troba a una altitud de 406 msnm i és el punt més elevat al qual arriben vaixells d'alta mar avui en dia.
Carretera més llunyana del centre de la Terra: La carretera que porta al Refugi Carrel del Chimborazo (Equador), a 4.850 msnm. Es troba a 6382,9 km del centre de la Terra.[9]
Punt més baix accessible amb mitjans de transport
Carretera: A part de les que estan situades dins de mines, les carreteres més baixes del món són les que passen per la mar Morta (Israel i Jordània), amb una altitud de 418 m sota del nivell del mar. El túnel de carretera submarí més profund és el túnel d'Eiksund (Noruega), que es troba a 287 m sota el nivell del mar.
Tren: Deixant de banda les que estan situades dins de les mines d'or de Sud-àfrica, que poden arribar a milers de metres sota el nivell del mar, la via de ferrocarril més baixa del món es troba dins del túnel de Seikan, a 240 m sota el nivell del mar. En comparació, el Channel Tunnel entre Folkestone (Regne Unit) i Coquelles (França) arriba a 75 m sota el nivell del mar. L'estació més baixa és l'estació de Yoshioka-Kaitei, a 150 m sota el nivell del mar. La via de ferrocarril més baixa que no es troba dins d'un túnel és la línia entre Yuma (Arizona) i Palm Springs (Califòrnia), als Estats Units, que descendeix fins a 71 m sota el nivell del mar.[5]
Accidents geogràfics extrems segons la seva altitud
Glacera més altaː Glacera Khumbu, al vessant sud-oest del mont Everest, al Nepal, començant a una alçada de 7.600 fins als 8.000 msnm.
Riu més altː El riu Ating, que desemboca en el Along Tso, un gran llac del Tibet, a 6.100 msnm. El gran riu que neix a major altitud és el Brahmaputra o Yarlung Tsangpo (en tibetà); el seu braç principal (Maquan He) neix a uns 6.020 msnm. Per damunt d'aquestes alçàries no hi han rius doncs la temperatura és quasi sempre inferior al punt de congelació.
Illa més altaː La sèrie d'illes del llac Orba Co, situades a 5.209 msnm al Tibet.
Cascada més altaː El Salto Angel, ubicat al sud de Veneçuela té 980 metres d'alçària.
Cova més profunda mesurada des del nivell de l'entradaːCova de Vorònia, a Geòrgia, amb un desnivell de 2.149 metres.
ArxipièlacːTristán da Cunha, al sud de l'oceà Atlàntic, a 2.816 km de Sud-àfrica i 3.360 km d'Amèrica del sud. Les illes son part de la colònia britànica de Santa Elena, que està a 2.161 km al nord. Té una població d'uns 270 habitants, tots residents a l'illa principal de l'arxipièlac.
Ciutats habitades importantsːHonolulu o Perth, depenent de la definició de "distància" i "grans". No hi ha assentaments a 3.841 km de Honolulu i a 2.139 de Perth majors de 500.000 habitants (San Francisco i Adelaida respectivament).
Major ciutat continental sense connexió per carreteraːIquitos (Perú), amb 471.993 habitants, la ciutat no més té connexió aèrea i fluvial a la resta del país i amb l'única excepció de la ruta departamental LO-103 (anomenada via interprovicial Iquitos-Nauta), una llarga carretera que connecta totes dues ciutats i altres pobles fins a San Antonio del Estrecho. Seguint el curs de l'Amazones, poden arribar vaixells marins de fins a 9.000 tones i 5,5 metres de calat, provinents de l'oceà Atlàntic.
Capitals d'EstatːCanberra (Austràlia) i Wellington (Nova Zelanda), cap de les dues té una altra capital més propera. Les dues ciutats estan a 2.330 km de distància.
Pols d'inaccesibilitat
Són els llocs que estan a major distància de la línia de la costa
Euràsiaː És el lloc més allunyat del mar de tot el planeta (46º16'8"N 86º40'2"E), encara que el seu càlcul -no documentat- no té en consideraciò la línia de costa del golf de l'Obi. Aquest lloc es troba al desert de Dzoosotoyn Elisen, prop de Xiazigaixiang, província de Xinjiang (Xina) i està a 2.648 km del mar. Càlculs recents senyalen dues localitzacions alternatives (degut a la indefinició de la línia costanera a la desembocadura del riu Ganges)ː EPIA1 (44º29'N 82º19'E) i EPIA2 (45º28'N 88º14'E) situats respectiva i aproximadament a 2.510 i 2.514 km de la línea de costa.
Pacíficː També anomenat Punt Nemo, és el lloc més allunyat de qualsevol tipus de terra ferma i es troba al sud de l'oceà Pacífic a 2.688 km de l'illa Ducie (Illes Pitcairn) al nord, de Motu Nui (un illot junt a l'illa de Pasqua) al nord-est i de l'illa Maher (Antàrtida) al sud
Sud (o de l'Antàrtida)ː Comunment situat als 82º58'S 54º40'E, a una alçada de 3.718 msnm i ocupat per la base rusa Vostok, és el punt del continent antàrtic més allunyat de l'oceà. Aquest punt és més difícil d'assolir que el pol sud geogràfic, del qual dista 878 km. Per la dificultat d'establir la línia de costa de l'Antàrtida, degut a les plaques de gel que circumden el continent, existeix controvèrsia sobre a on es troba aquest punt i es donen diferents coordenades segons els criteris emprats. L'Institut d'investigació Scott ho estableix a 85º50'S 65º47'E i Poles.com el situa a 82º53'14"S 55º4'30"E amb un càlcul que tracta de marcar la costa eliminant al màxim les plaques de gel. Si s'inclouen aquestes plaques permanents el punt es 83º50'37"S 65º43'30"E. Va ser assolit per primera vegada el 14 de desembre de 1958 per la tercera expedició antàrtica rusa per al projecte Any Geofísic Internacional lederada per Yevgeny Tolstikov i establiren una base temporal, la Polyus Nedostupnosti. Una segona expedició rusa arribà el 1967 i van col·locar un bust de Lenin amb la cara orientada cap a Moscou, que encara segueix en peu i està protegit com a lloc històric.
Nordː 84º3'N 174º51'W, punt mers allunyat de la costa a l'oceà Àrtic. Dista 611 km del pol nord geogràfic. Està situat a 1.453 km de punta Barrow (Alaska) i equidista 1.904 km de les altres dues mases continentalsː illa Ellesmere i Terra de Francesc Josep. Va ser assolit volant per primera vegada per Sir Hubert Wilkins el 1927. El 1957 un trencagels rus arribà fins a ell. Degut a la deriva de les plaques de gel polars cap estructura permanent pot assenyalar-lo.
Lloc habitat més calentːDallol (Etiòpia) amb una temperatura mitjana entre 1960 i 1966 de 34,4 °C, la temperatura màxima diària mitjana durant el mateix període va ser de 41,1 °C
Lloc habitat més fredːOimiakon, Saja (Rússia) situat al costat del riu Indigirka té la mitjana mensual més freda amb -50 °C, la temperatura mitjana al gener, el mes més fred. Nunavut (Canadà) té la temperatura mitjana anual més baixa amb -19,7 °C
Caiguda de temperatura més ràpidaː 27,2 °C en 5 minuts, a Rapid City, Dakota del sud (Estats Units) el 10 de gener de 1911
En 72 horesː 3.929 mm a Commerson (Reunión) el 24-26/2/2007
En 96 horesː 4.869 mm a Commerson (Reunión) el 24-27/2/2007
En un anyː 26.470 mm a Cherrapunji, Meghalaya (Índia) en 1860-1861
Major mitjana anual total en 10 anysː 11.872 mm a Mawsynram, Meghalaya (Índia)
Neu
En 24 horesː 2,56 m a Capracotta (Itàlia) el 5/3/2015
En un anyː 31,5 m a Mount Rainier, Washington (Estats Units) en 19/2/1971-18/2/1972
En una temporada (1/7-30/6)ː 29 m a Mount Baker, Washington (Estats Units) entre 1998 i 1999
En un mes de calendariː 9,91 m a Tamarack, Califòrnia (Estats Units) a genter de 1911 assolint una profunditat de 11,46 m, la més gran mesurada a Amèrica del Nord
La més profunda registradaː 11,82 m al Mont Ibuki (Japó) el 14/2/1927
Velocitat del vent
El més ràpid mai registratː 484±32 km/h, ràfega de 3 segons observada per una unitat de radar doppler on wheels en un tornado entre Oklahoma City i Moore el 3/5/1999.
El més ràpid registrat amb un anemòmetreː 407 km/h, ràfega de 3 segons, una de les 5 extremes durant una sèrie de períodes de 5 minuts a la Illa Barrow (Austràlia Occidental) el 10/4/1996 durant el cicló Olivia.
El més ràpid registrat amb un anemòmetre fora d'un cicló tropicalː 372 km/h mantingut 1 minut de mitjana al mont Washington (New Hampshire) el 12/4/1934
Mitjana diària més ràpidaː 174 km/h a Port Martin (Terra Adèlia, Antàrtida), 24 hores el 21-22/3/1951
Va destruir totalment o parcialment més de 10 ciutats, la seva longitud de trajectória va ser de 352 km. El més mortífer del món fins a 1989. El més mortífer d'Amèrica
Més tornados en 24 horesː El brot de 2011 als Estats Units va produir 362 tornados, 218 en les 24 hores del 27 d'abril, es produires 348 morts, 324 directament relacionades amb tornados. Aquell abril es totalitzaren 772 tornados, el triple del rècord anterior (267 a l'abril de 1974)
Brot més llargː 95 tornados en 41 hores entre el 21 i el 23 de novembre de 1992 a Amèrica del Nord.
Més tornados provinents d'un huracàː 118 des de l'huracà Iván el 2004.
Calamarsa
El més pesat, registrat oficialmentː 1,02 kg al districte Gopalganj (Bangladesh) el 14/4/1986
Diàmetre més gran, mesurat oficialmentː 20 cm (47,3 cm de circumferència) a Vivian, Dakota del sud (Estats Units) el 23/7/2010
Circumferència més gran, mesurada oficialmentː 47,6 cm (17,8 cm de diàmetre) a Aurora, Nebraska (Estats Units) el 22/6/2003
↑McIntyre, Loren «The High Andes». National Geographic. National Geographic Society, 171, 4, 4-1987, pàg. 422–460. (amb una descripció i fotos de la carretera i la mina del cim de l'Aucanquilcha)