Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Proletarii

Els proletarii, etimològicament “els que crien fills”, era el terme aplicat a l'antiga Roma a la classe social més baixa, als pobres sense terra.[1] Eren massa pobres per pagar els impostos sobre la propietat i per fer el servei militar actiu. El seu paper en aquella societat va ser la de tenir fills.[2][3][4]

El terme proletarii va ser recuperat sota el terme de proletariat (proletariat) per Karl Marx, que havia estudiat dret romà a la Universitat de Berlín, per identificar la classe baixa sense propietats ni recursos que només podien treballar i tenir fills-el proletariat o classe obrera - grup antagònic de la classe burgesa o capitalista.[5][6]

En el manifest comunista, Marx i Friedrich Engels, defineixen el proletariat de la següent manera:

« Per proletariat s'entén la classe de treballadors assalariats moderns, que, privats de mitjans de producció propis, es veuen obligats a vendre la seva força de treball per poder existir.[7] »

Referències

  1. «proletarii - Anciente History». Arxivat de l'original el 2012-05-08. [Consulta: 1r abril 2012].
  2. Proletarii - An epitome of Niebuhr's History of Rome: with chronological ..., Volumen 1, Barthold Georg Niebuhr - 1836
  3. Adolf Berger, Encyclopedic Dictionary of Roman Law (Philadelphia: American Philosophical Society 1953) at 380; 657.
  4. Arnold J. Toynbee, especialment en el seu A Study of History, va utilitzar la paraula Proletariat per referir-se a les persones sense propietats ni participació en la societat. Cf, Toynbee, A Study of History (Oxford University 1934-1961), 12 volumes, en Volume V Disintegration of Civilizations, part one (1939).
  5. Cf, Sidney Hook, Marx and the Marxists (Princeton: Van Nostrand 1955) at 13.
  6. Karl Marx. Capital Volume One Chapter Six: The Buying and Selling of Labour-Power (anglès)
  7. «Definició de proletariat del Manifest Comunista de Marx i Engels, a Marcuse i els subjectes».

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9