Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Porta Capena

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Porta Capena
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(la) Porta Capena Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPorta de ciutat Modifica el valor a Wikidata
Part deMuralla Serviana i Regio I Porta Capena (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsruïnós Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 02″ N, 12° 29′ 26″ E / 41.88394°N,12.4905°E / 41.88394; 12.4905

La Porta Capena era una de les portes de la Muralla Serviana, situada entre la Porta Caelimontana i la Porta Naevia, a l'antiga Roma. La seva ubicació està ocupada per l'actual piazza di Porta Capena.

Situació

La porta es trobava al vessant sud-oest del mont Celi, prop del bosc sagrat de les Camenes, nimfes llatines de les fonts, des d'on sortia la Via Àpia.[1]

Aquesta porta va donar nom a la regió de la Porta Capena, quan August va dividir administrativament Roma en catorze regions l'any 7 aC.

Història

Originàriament, el nom d'aquesta porta era el d'un petit poble, Capena, una antiga colònia de Veii situada a Etrúria, però no és segur que prengui el seu nom d'aquesta colònia. Segons Coarelli, el nom de Capena podria provenir de la ciutat de Cabum al Massís Albà, primera població de la Via Llatina.[2] La porta s'esmenta per primera vegada l'any 484 aC[3] i després l'any 459 aC.[4]

Durant la construcció de l'aqüeducte d'Aqua Appia, que es va fer al mateix temps que el de la Via Àpia, es va utilitzar la Porta Capena per a sostenir l'aqüeducte que travessava la vall situada entre el Celi i l'Aventí per sobre de diversos arcs. La porta es creu que era l'anomenat arcus Stillans, l'arc final del rivus Herculaneus, una branca de l'Aqua Marcia. Marc Valeri Marcial, un poeta de finals del segle i, suggereix que el conducte de l'aqüeducte no era estanc quan passava per aquesta porta.

« A la porta de Capena, on el camí / està humit amb les llàgrimes destil·lades de la volta »
— Marcial. Epigrames, II, 47

Un rierol que discorria prop de la porta Capena s'usava per al culte de Cíbele, una deessa d'Àsia Menor. El seu culte es va introduir a Roma l'any 205 aC. Un cop l'any, a l'abril, l'estàtua de la deessa era conduïda en processó des del seu temple del turó Palatí i se la banyava en les seves aigües.[5]

Prop de la porta hi havia el temple de Mart Gravidus on es guardava el Lapis manalis (la pedra dels manes), una pedra sagrada, que es treia ritualment del temple en temps de sequera amb l'esperança de provocar la pluja.[6]

L'any 1867 es van descobrir restes de l'antiga porta, i les restes d'un pilar. Aquesta obra havia d'estar composta per un sol arc fet de tova i de travertí.

Època actual

La piazza di Porta Capena, situada al lloc de l'antiga porta, s'ha convertit en un passeig arqueològic. Va ser inaugurat el 21 d'abril de 1917 per l'alcalde de Roma Prospero Colonna.[7] Des del 1937 fins al 1998, en aquest lloc s'alçava el gran obelisc que la Itàlia feixista havia portat d'Axum, com a trofeu durant la conquesta d'Etiòpia. Es va transportar en quatre peces i es va inaugura el 31 d'octubre de 1937. Reclamat l'obelisc per Etiòpia, va ser retornat l'any 1998.[8]

Referències

  1. Platner, Samuel Ball; Thomas Ashby. A topographical dictionary of ancient Rome. Berlín: Weidmann, 1932, p. 405. 
  2. Coarelli, Filippo. «Porta Capena». A: Steinby's LTUR III. Roma: Edizioni Quasar, 1996, p. 325
  3. Dionís d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία (Rhōmaikē archaiologia), VIII, 4, 1
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 22, 4
  5. Lehmann, Yves (ed.). Front cover image for Religions de l'Antiquité Religions de l'Antiquité. París: Presses universitaires de France, 1999, p. 222-223. ISBN 9782130482215. 
  6. Daremberg, Charles Victor; Edmond Saglio. Dictionnaire des Antiquités grecques et romaines. París: Hachette, 1873, p. 1562. 
  7. «Piazzale di Porta capena, Roma». info.Roma.it. [Consulta: 11 octubre 2022].
  8. Ficquet, Eloi «La stèle éthiopienne de Rome». Cahiers d’études africaines, 173-174, 2004, pàg. 369-385. DOI: https://archive.wikiwix.com/cache/index2.php?url=https%3A%2F%2Fjournals.openedition.org%2Fetudesafricaines%2F4648#federation=archive.wikiwix.com&tab=url.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9