Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Axum

Plantilla:Infotaula geografia políticaAxum
Imatge
Tipusciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 14° 07′ 18″ N, 38° 43′ 53″ E / 14.1218°N,38.7315°E / 14.1218; 38.7315
EstatEtiòpia
RegióTigre
ZonaMehakelegnaw Zone (en) Tradueix
WoredaAxum town (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població66.800 (2015) Modifica el valor a Wikidata (3.867,98 hab./km²)
Geografia
Superfície17,27 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.131 m Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Àfrica
Data1980 (4a Sessió), Criteris PH: (i) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador15

Axum és una ciutat del nord de la moderna Etiòpia, a la regió Tigre, que fou capital del Regne d'Axum o Aksum (segle iv aC-segle x), sovint anomenat Etiòpia. Està situada a la comarca de Mehakelegnaw, a la regió Tigrai, a la base de les muntanyes Adua o Adwa, a 2.131 metres d'altura. La moderna ciutat té una població de 47.320 habitants (2005). Disposa d'un aeroport local (codi ICAO: HAAX; codi IATA: AXU) i universitat (oberta el 16 de febrer del 2007).

Història

Després del segle iv (vers 330), el regne va esdevenir cristià i fou aliat romà d'Orient. La ciutat i el regne van començar la decadència al segle vii, suposadament quan els àrabs van començar a disputar les rutes de comerç i Aksum va perdre el contacte amb Alexandria, el seu principal mercat, i per tant amb Europa. Fins al segle x, es van coronar reis a Aksum però ja havien perdut tot el poder.

Patrimoni de la Humanitat

El 1980, la UNESCO va declarar el jaciment arqueològic d'Axum com a Patrimoni de la Humanitat.[1] Els monuments principals són les esteles (stelae), moltes de les quals al Parc de les Esteles Septentrionals, algunes de fins a 33 metres d'altura i un pes de més de 500 tones; el parc de la Gran Estela conté l'estela del rei Ezana, de 24 metres. La més coneguda és l'anomenat Obelisc d'Axum, de 24,6 metres, que va ser portada pels italians a Roma i retornada a Etiòpia el 2005, i quedà restaurada al seu lloc el 31 de juliol del 2008. Aquestes esteles marcarien llocs d'enterrament. A l'estela de Gudit, a l'oest de la ciutat, a diferència de les esteles del nord, hi ha al costat gran nombre de tombes del segle iv.

Altres monuments de la ciutat són l'església de Santa Maria de Zion (de 1665), amb la suposada Arca de l'Aliança i un museu arqueològic i etnogràfic, i la pedra Ezana escrita en sabeu, grec antic i ge'ez. També cal esmentar la tomba del rei Bazen, un megàlit, el bany de la reina de Sabà, una cisterna, els monestirs d'Abba Pentalewon i Abba Liqanos, els palaus de Ta'akha Maryam (segle iv) i Dungur (segle vi), i la figura gravada en pedra, anomenada els "lleons de Gobedra".

Biogeografia

La Vall d'Axum està inclosa dins de l'ecoregió terrestre definida per la WWF anomenada "Boscs i pastures montans etiòpics".

Agermanaments

Referències

  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Aksum» (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2021].

Vegeu també

Bibliografia

  • Francis Anfray. Les anciens ethiopiens. Paris: Armand Colin, 1991.
  • Yuri M. Kobishchanov. Axum (Joseph W. Michels, editor; Lorraine T. Kapitanoff, translator). University Park, Pennsylvania: University of Pennsylvania, 1979. ISBN 0-271-00531-9.
  • David W. Phillipson. Ancient Ethiopia. Aksum: Its antecedents and successors. London: The British Brisith Museum, 1998.
  • David W. Phillipson. Archaeology at Aksum, Ethiopia, 1993-97. London: Brisith Institute in Eastern Africa, 2000.
  • Stuart Munro-Hay. Aksum: An African Civilization of Late Antiquity. Edinburgh: University Press. 1991. ISBN 0-7486-0106-6 online edition.
  • Stuart Munro-Hay. Excavations at Aksum: An account of research at the ancient Ethiopian capital directed in 1972-74 by the late Dr Nevill Chittick London: British Institute in Eastern Africa, 1989 ISBN 0-500-97008-4.
  • Sergew Hable Sellassie. Ancient and Medieval Ethiopian History to 1270 Addis Ababa: United Printers, 1972.
  • African Zion, the Sacred Art of Ethiopia. New Haven: Yale University Press, 1993.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya