Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Podenc de Creta

Infotaula de raça de gos Podenc de Creta

El podenc de Creta (Kritikos Lagonikos) és una raça de gos autòctona de l'illa de Creta, Grècia. Per les seves característiques és un animal idoni per la caça menor. Es considera una de les races de gos de caça més antigues d'Europa, amb una història de 4.000 anys. Aquesta raça de gos té una agilitat excel·lent, amb una gran velocitat que el fa ideal per l'agility i té una gran resistència que el fa un caçador de llebre excepcional. També té instints de guarda així com instints de gos pastor.

Descripció

Podenc de Creta en una exhibició canina.
Dibuix d'un podenc de Creta.

El podenc de Creta és un gos prim, especialment adaptat per la velocitat i amb grans reflexos que li permet anar per terreny perillós i rocós. El cap és allargat amb orelles molt mòbils que es pleguen enrere com un gos llebrer durant la persecució. La cua és una important característica de la raça: llarga i torçada cap amunt, formant un anell solt o estanc i cobert amb un raspall de pèl més llarg per sota.

El gos és lleugerament més llarg que alt, amb mitges angulacions, cames primes i bons músculs; és ample però tampoc massa ample ni massa arrodonit. Hauria d'haver-hi un equilibri entre les característiques de velocitat i d'estabilitat, produint un bon gos d'agility. Individus maldestres i pesats no poden ser tolerats.

Els colors d'aquesta raça poden variar de: blanc pur, crema, sorrenc, cervatell, gris, negre o brindle, bicolor o tricolor.

Mides:

  • Mascles: Més de 60 cm
  • Femelles: Més de 50 cm
  • Pes: Per ambdós sexes pot ser entre 20–30 kg.

Història

El podenc de Creta és una raça de caça primitiva, la seva existència a l'illa grega de Creta està documentada per escrit i des de fa com a mínim 3.500 anys. Va ser extensament conreat i utilitzat per la civilització minoica que, al seu cim, va dominar la major part del mar Egeu, les illes Cíclades i el Peloponès oriental. Sempre utilitzat com gos de caça de llebres i conills salvatges en els terrenys durs de la seva illa nativa. Els autors clàssics van elogiar el podenc de Creta com el millor caçador de llebres i en temps antics van ser exportats a les colònies gregues i a altres països d'Europa, arribant tan lluny com a Espanya i a les illes britàniques, per mesclar i millorar el podenc local. És evidentment una raça veritablement antiga, probablement la raça de gos més antiga d'Europa. És possible que els seus avantpassats vinguessin d'Àfrica però estaven molt adaptats a aquest hàbitat únic de Creta, una illa remota amb altres espècies úniques, una subespècie única de cabra salvatge, linx i unes altres. Aïllats durant mil·lennis, aquests gossos van ser formats per actuar en una tasca particular i desafiant un terreny dur i rocós, van quedar purs i inalterats fins avui. A causa d'una història llarga de lluita contra enemics exteriors, els podencs de Creta són una raça lliure, amorosa, orgullosa, independent, una mica dura i fins i tot tossuda, no els agrada estar amb altres gossos i amb gent de fora i fins i tot fins avui els espècimens millors són mantinguts amagats de l'ull públic. Les pràctiques de cria són cruels i el mitjà limitat del passat va ensenyar als habitants locals a escollir per a la cria als millors podencs i a descartar als gossos que tenien defectes o que no eren perfectes. Com a resultat va produir una raça particularment forta i sana, però també molt petita en nombre. Durant anys van ser mantinguts en secret i fins i tot ara rarament deixen Creta, a part d'ocasions rares com quan participen en espectacles de gossos en fires canines internacionals, com la d'Atenes, on els visitants tenen l'oportunitat de conèixer una raça de gos de llegenda.

Referències

  • METAMORPHOSES by OVID: Book III:206-231 Actaeon is pursued by his hounds
  • CYNEGETICUS by Xenophon: Chapter X
  • "Cretan tracer hound - dog breed in Crete". issue #50 (STIGMES, the magazine of Crete).
  • Κρητικός Ιχνηλάτης: Ο αρχαιότερος κυνηγετικός σκύλος της Ευρώπης. Κρητικό Πανόραμα, τεύχος 10, σελ. 118-145, 2005.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9