Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Planetar

Un planetar és un terme que resultaria de la unió dels termes planeta i estel en anglès (planet + star). Es tracte d'un terme proposat per definir dos cossos celestes diferents i que actualment no gaudeix d'un ampli ús a la comunitat astronòmica. Un planetar podria definir:

  • Un nan marró — un objecte intermedi en mida entre un planeta i un estel— però amb una formació similar a la dels planetes.
  • Un planeta interestel·lar (també es podrien incloure els estels subnans marrons— planetars que tenen masses fredes més petites que els nans marrons i no orbiten cap estel, sinó que floten lliures a l'espai.

Planetars nans marrons

Els Planetars són com objectes semblants als planetes que tenen més massa de la necessària per a ser nans marrons. Això no obstant, un planetar es forma de la mateixa manera que un planeta, mitjançant l'acreció o el col·lapse del nucli d'un disc circumestel·lar, i no mitjançant el col·lapse d'un núvol de gas. La distinció entre planetar i nan marró no és molt clara, els astrònoms no es posen d'acard en si considerar o no el procés de formació d'un planeta com a part de la seva divisió en la classificació.

Planetars nans vermells

Hipotèticament un planeta ultra-gegant podria resultar d'una formació planetària prou gran per a convertir-se en un nan vermell. Potser inclús estels més grans es podrien formar de discs de gas de protoestels de població II.

Planetars planetes lliures

Objectes interestel·lars de massa planetària, també es coneixen com a planetars perquè una part de la comunitat astronòmica defineix un planeta com un objecte que ha d'orbitar un estel. Qualsevol objecte de massa planetària que no orbités un estel, no podria, segons aquesta definició, anomenar-se planeta. Com existeixen de manera aïllada com els estels també se'ls ha anomenat planestes estels o planetars. El 2003, el grup de treball sobre planetes extrasolars de la UAI recomanà anomenar aquests objectes subnans marrons.

Alguns d'aquests planemos tener discs de detritus menors que els discs protoplanetaris. Un exemple és el planemo 2M1207b el qual té un disc al seu voltant.

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9