Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bolla de pelussa (teoria de cordes)

Boles de pelussa teòriques, com els clàssics forats negres, que distorsionen l'espaitemps i dobleguen la llum. En el dibuix artístic, els límits del punt central fosc, l'horitzó d'esdeveniments, delimita no sols el llindar on la seva velocitat d'escapament iguala la velocitat de la llum, sinó també el de la superfície física de la bola de pelussa (fuzzball)

Una bolla de pelussa o bola de pelussa (Fuzzballs en anglès) seria la veritable descripció quàntica dels forats negres segons alguns científics de la teoria de supercordes. Aquesta teoria resoldria dos problemes intractables que els clàssics forats negres suposen per la física moderna:

  1. La paradoxa de la informació, en la qual la informació quàntica lligada a la matèria que cau i a l'energia desapareix completament en una singularitat, és a dir, el forat negre se sotmetria a un canvi físic zero en la seva composició, sense tenir en compte la natura del que hi caigui.
  2. La singularitat al cor del forat negre, on la teoria del forat negre convencional afirma que hi ha un corbament d'espaitemps infinit a causa d'un camp gravitatori infinitament intens d'una regió de volum zero. La física moderna es trenca quan els paràmetres són infinit i zero.[Nota 1]

La teoria de la bola de pelussa substitueix la singularitat en el centre d'un forat negre postulant que tota la regió de l'horitzó d'esdeveniments del forat negre és, de fet, una bola de cordes, que estan avançades com els últims blocs de construcció de la matèria i l'energia. Les cordes, es creu que són paquets d'energia vibrant de manera complexa en les tres dimensions físiques de l'espai i també en direccions compactesdimensions extres entreteixides en l'escuma quàntica.

Característiques físiques

En alguns tipus de teoria de supercordes —la base de la teoria de la bola de pelussa—, les dimensions extra de l'espaitemps, es creu que es formen a partir d'una varietat de Calabi-Yau de sis dimensions

Samir Mathur i Oleg Lunin de la Universitat Estatal d'Ohio, proposaren que els forats negres eren de fet esferes de cordes amb un volum definit i no una singularitat, com manté el punt de vista clàssic, un punt amb zero dimensions, zero volum, on es concentra la massa total del forat negre.[2][3]

La teoria de cordes sosté que els constituents fonamentals de les partícules subatòmiques, incloent-hi les partícules mediadores (quarks, leptons, fotons, i gluons), són compresos en una corda unidimensional d'energia que adquireix la seva identitat mitjançant la vibració en diferents modes i/o freqüències. A diferència de la visió d'un forat negre com a singularitat, una petita bola de pelussa es podria pensar com un estel de neutrons extradens on els seus neutrons s'ha descompost o desfet alliberant els quarks (cordes, en la teoria de cordes) comprimint-los. D'aquesta manera, les boles de pelussa es podrien veure com la forma més extrema de matèria degenerada.

Notes

  1. La dimensió linear més petíta en física que té sentit en la mesura de l'espaitemps és la longitud de Planck, que és 1,616252(81)x 10 -35 m.[1] Per sota de la longitud de Planck, els efectes de l'escuma quàntica dominen i no té sentit conjecturar sobre la longitud a una escala més fina—més o menys com el sentit que tindria mesurar les marees dels oceans amb una precisió d'un centímetre en un mar en tempesta. Una singularitat es creu que té un diàmetre que no arribaria a un Planck de longitud ; és a dir, zero.

Referències

  1. Valor de la longitud de Planck
  2. Mathur i Oleg Lunin «AdS/CFT duality and the black hole information paradox». Nuclear Physics B, 623, 2002, pàg. 342-394.(anglès)
  3. Mathur and Oleg Lunin «Statistical interpretation of Bekenstein entropy for systems with a stretched horizon». Physical Review Letter, 2002.(anglès)).
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9