Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Placa australiana

Mapa de la placa australiana.

La placa australiana és una placa tectònica de la litosfera terrestre. La seva superfície és d'1,132 94 estereoradiants. S'hi associen generalment les plaques de les Kermadec, de les Tonga, de Niuafo'ou, de Woodlark, del mar de les Salomon, de Maoke i de Bird's Head.

Cobreix:

La placa australiana està en contacte amb les plaques índica, somali, antàrtica, pacífica, de les Kermadec, de les Tonga, de Niuafo'ou, de Futuna, de l'escull Balmoral, de l'escull Conway, de les Noves Hèbrides, de Woodlark, de Maoke, de Bird's Head, del mar de Banda, de Timor, de la Sonda i de la birmana.

Les seves fronteres amb les altres plaques són, principalment, formades per fosses de subducció de l'arc de la Sonda sobre la costa oest de Sumatra, de Java sobre la costa sud de Java, de Bougainville sobre la costa Sud de les illes Salomó i de les Noves Hèbrides sobre la costa oest i sud les Noves Hèbrides, de les dorsals del centre de l'oceà Índic i del sud-est de l'oceà Índic.

El desplaçament de la placa australiana es fa en direcció cap al nord-est a una velocitat de rotació d'1,0744° per milió d'anys segons un pol eulerià situat a 60°08' de latitud nord i 01°74' de longitud est (referència: la placa pacífica).

Els geòlegs consideraven que la placa índica i l'australiana formen una sola placa anomenada placa indo-australiana. Des del descobriment d'una zona de falles i de deformacions a l'oceà Índic entre Sumatra i les illes Chagos, alguns consideren les dues plaques prou diferenciades.

Enllaços externs

  • Peter Bird: "An updated digital model of plate boundaries", Geochemistry Geophysics Geosystems, 2003 Arxivat 2003-08-06 a Wayback Machine.  PDF (anglès)

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9