|
 Pigeonita |
|---|
imatge d'un gra d'ortopiroxè amb exolucions lamel·lars d'augita. La textura deixa entreveure les diferents generacions de ceixement mineral: (1) cristal·lització de la pigeonita maclada, seguida per les exolucions d'augita; (2) transformació de la pigeonita a ortopiroxè i augita; (3) exolució de l'augita paral·lelament als plans de maclat de la pigeonita (Complex igni de Bushveld); imatge de microscopi en llum polaritzada. | | Fórmula química | (Ca, Mg, Fe)(Mg,Fe)Si₂O₆ |
|---|
| Epònim | Pigeon Point (en)   |
|---|
|
| Categoria | silicats > inosilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.DA.10 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DA.10 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.01a |
|---|
| Dana | 65.01.01.04 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Hàbit cristal·lí | Cristalls prismàtics de fins a 1 cm; granular o massiu. |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 9,7 Å, b = 8,95 Å, c = 5,24 Å; β = 108,59°; Z = 4 |
|---|
| Grup puntual | monoclínic prismàtic
Símbol H-M: (2/m)
Grup espacial: P 21/c |
|---|
| Color | marró, verdós, negre marronós |
|---|
| Macles | macles simples o múltiples a {100} o {001} |
|---|
| Exfoliació | bona a {110}, (110) ^ (1 10) ~87° |
|---|
| Fractura | concoidal |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 6 |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Color de la ratlla | blanc grisenc |
|---|
| Diafanitat | semitransparent |
|---|
| Gravetat específica | 3,17 a 3,46 mesurada |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,683 - 1,722 nβ = 1,684 - 1,722 nγ = 1,704 - 1,752 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,021 - 0,030 |
|---|
| Pleocroisme | dèbil a moderat; X = incolor, verd clar, marró; Y = marró clar, verd marronós clar, rosa marronós; Z = incolor, verd clar, groc clar |
|---|
| Angle 2V | 0 - 30° mesurat |
|---|
| Dispersió òptica | dèbil |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1988 s.p. |
|---|
| Símbol | Pgt |
|---|
| Referències | [1][2][3] |
|---|
La pigeonita és un mineral silicat del subgrup dels clinopiroxens. La seva fórmula és (Ca, Mg, Fe)(Mg,Fe)Si₂O₆, podent variar el contingut en calci del 5 al 25%.
Característiques químiques
La pigeonita cristal·litza en el sistema monoclínic, com també ho fa l'augita, existint entre els dos minerals una solució sòlida. A baixes temperatures la pigeonita és relativament inestable mentre que l'augita augmenta la seva estabilitat. El límit d'estabilitat (en relació a la temperatura) depèn de la proporció Fe/Mg al mineral, i es desplaça cap a més temperatura com més contingut de magnesi presenta; per a una proporció Fe/Mg de 1, la temperatura es desplaça fins als 900 °C. La presència de pigeonita en roques ígnies és una evidència de la temperatura de cristal·lització del magma.
Context geològic i localització
El nom de la pigeonita ve de la seva localitat tipus, que se situa a Pigeon Point, Minnesota, EUA. Va ser descrita per primer cop l'any 1900.[3] La pigeonita es troba com a fenocristalls en roques volcàniques a la Terra i cristalls en meteorit provinents de Mart i la Lluna. En roques ígnies lentament refredades la pigeonita no s'acostuma a preservar, però molts cops queden evidències texturals. També es pot trobar en roques màfiques intrusives estratificades o en formacions de ferro metamorfitzades. Apareix associada a altres minerals com l'augita o l'olivina. Als territoris de parla catalana tan sols ha estat descrita al meteorit de Canyelles, una condrita ordinària que va caure sobre Canyelles en el mes de maig de l'any 1861.[4]
Galeria
Bibliografia complementària
- Clark, J.R., D.E. Appleman, and J.J. Papike (1969) Crystal-chemical characterization of clinopyroxenes based on eight new structure refinements. MSA Special Paper 2: 31-50.
- Robinson, P., Ross, M., Nord, G.L., Smyth, J.R., and Jaffe, H.W. (1977) Exsolution lamellae in augite and pigeonite: fossil indicators of lattice parameters at high temperature and pressure. American Mineralogist: 62: 857-873.
- Canadian Mineralogist (1989): 27: 143.
- Cámara, F., Carpenter, M.A., Domeneghetti, M.C., and Tazoli, V. (2002), Non-convergent ordering and displacive phase transition in pigeonite: in situ HT XRD study. Physics and Chemistry of Minerals: 29: 331-340.
- Cámara, F., Carpenter, M.A., Domeneghetti, M.C., and Tazoli, V. (2003), Coupling between non-convergent ordering and transition temperature in the C2/c ↔ P2 1/c phase transition in pigeonite. American Mineralogist: 88: 1115-1128.
Referències
- ↑ [enllaç sense format] http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/pigeonite.pdf Handbook of Mineralogy
- ↑ [enllaç sense format] http://www.webmineral.com/data/Pigeonite.shtml Webmineral data
- ↑ 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.mindat.org/min-3210.html Mindat.org
- ↑ Rull, F.; Muñoz-Espadas, M. J.; Lunar, R.; Martínez-Frías, J. «Raman spectroscopic study of four Spanish shocked ordinary chondrites: Cañellas, Olmedilla de Alarcón, Reliegos and Olivenza». Philosophical Transactions of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences, 368, 1922, 13-07-2010, pàg. 3153–3166. DOI: doi:10.1098/rsta.2010.0104 [Consulta: 29 gener 2024].
|
