Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pigeonita

Infotaula de mineralPigeonita

imatge d'un gra d'ortopiroxè amb exolucions lamel·lars d'augita. La textura deixa entreveure les diferents generacions de ceixement mineral: (1) cristal·lització de la pigeonita maclada, seguida per les exolucions d'augita; (2) transformació de la pigeonita a ortopiroxè i augita; (3) exolució de l'augita paral·lelament als plans de maclat de la pigeonita (Complex igni de Bushveld); imatge de microscopi en llum polaritzada.
Fórmula química(Ca, Mg, Fe)(Mg,Fe)Si₂O₆
EpònimPigeon Point (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoria silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.DA.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.01a Modifica el valor a Wikidata
Dana65.01.01.04
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líCristalls prismàtics de fins a 1 cm; granular o massiu.
Estructura cristal·linaa = 9,7 Å, b = 8,95 Å, c = 5,24 Å; β = 108,59°; Z = 4
Grup puntualmonoclínic prismàtic
Símbol H-M: (2/m)
Grup espacial: P 21/c
Colormarró, verdós, negre marronós
Maclesmacles simples o múltiples a {100} o {001}
Exfoliacióbona a {110}, (110) ^ (1 10) ~87°
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc grisenc
Diafanitatsemitransparent
Gravetat específica3,17 a 3,46 mesurada
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,683 - 1,722 nβ = 1,684 - 1,722 nγ = 1,704 - 1,752
Birefringènciaδ = 0,021 - 0,030
Pleocroismedèbil a moderat; X = incolor, verd clar, marró; Y = marró clar, verd marronós clar, rosa marronós; Z = incolor, verd clar, groc clar
Angle 2V0 - 30° mesurat
Dispersió òpticadèbil
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolPgt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La pigeonita és un mineral silicat del subgrup dels clinopiroxens. La seva fórmula és (Ca, Mg, Fe)(Mg,Fe)Si₂O₆, podent variar el contingut en calci del 5 al 25%.

Característiques químiques

La pigeonita cristal·litza en el sistema monoclínic, com també ho fa l'augita, existint entre els dos minerals una solució sòlida. A baixes temperatures la pigeonita és relativament inestable mentre que l'augita augmenta la seva estabilitat. El límit d'estabilitat (en relació a la temperatura) depèn de la proporció Fe/Mg al mineral, i es desplaça cap a més temperatura com més contingut de magnesi presenta; per a una proporció Fe/Mg de 1, la temperatura es desplaça fins als 900 °C. La presència de pigeonita en roques ígnies és una evidència de la temperatura de cristal·lització del magma.

Context geològic i localització

El nom de la pigeonita ve de la seva localitat tipus, que se situa a Pigeon Point, Minnesota, EUA. Va ser descrita per primer cop l'any 1900.[3] La pigeonita es troba com a fenocristalls en roques volcàniques a la Terra i cristalls en meteorit provinents de Mart i la Lluna. En roques ígnies lentament refredades la pigeonita no s'acostuma a preservar, però molts cops queden evidències texturals. També es pot trobar en roques màfiques intrusives estratificades o en formacions de ferro metamorfitzades. Apareix associada a altres minerals com l'augita o l'olivina. Als territoris de parla catalana tan sols ha estat descrita al meteorit de Canyelles, una condrita ordinària que va caure sobre Canyelles en el mes de maig de l'any 1861.[4]

Galeria

Bibliografia complementària

  • Clark, J.R., D.E. Appleman, and J.J. Papike (1969) Crystal-chemical characterization of clinopyroxenes based on eight new structure refinements. MSA Special Paper 2: 31-50.
  • Robinson, P., Ross, M., Nord, G.L., Smyth, J.R., and Jaffe, H.W. (1977) Exsolution lamellae in augite and pigeonite: fossil indicators of lattice parameters at high temperature and pressure. American Mineralogist: 62: 857-873.
  • Canadian Mineralogist (1989): 27: 143.
  • Cámara, F., Carpenter, M.A., Domeneghetti, M.C., and Tazoli, V. (2002), Non-convergent ordering and displacive phase transition in pigeonite: in situ HT XRD study. Physics and Chemistry of Minerals: 29: 331-340.
  • Cámara, F., Carpenter, M.A., Domeneghetti, M.C., and Tazoli, V. (2003), Coupling between non-convergent ordering and transition temperature in the C2/c ↔ P2 1/c phase transition in pigeonite. American Mineralogist: 88: 1115-1128.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pigeonita
  1. ↑ [enllaç sense format] http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/pigeonite.pdf Handbook of Mineralogy
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.webmineral.com/data/Pigeonite.shtml Webmineral data
  3. ↑ 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.mindat.org/min-3210.html Mindat.org
  4. ↑ Rull, F.; Muñoz-Espadas, M. J.; Lunar, R.; Martínez-Frías, J. «Raman spectroscopic study of four Spanish shocked ordinary chondrites: Cañellas, Olmedilla de Alarcón, Reliegos and Olivenza». Philosophical Transactions of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences, 368, 1922, 13-07-2010, pàg. 3153–3166. DOI: doi:10.1098/rsta.2010.0104 [Consulta: 29 gener 2024].
Kembali kehalaman sebelumnya