|
Pier Paolo Bianchi
Pier Paolo Bianchi (Rímini, 11 de març de 1952) és un antic pilot de motociclisme italià que va guanyar tres Campionats del món i tres d'Itàlia de 125cc al tombant de la dècada del 1970,[1] sempre amb Morbidelli o la seva succesora, MBA. El 2003 fou nomenat Comendador de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (al costat d'altres campions italians com ara Giacomo Agostini, Bruno Ruffo, Eugenio Lazzarini i Carlo Ubbiali) i el 2019 li fou atorgat el Collare d'oro al merito sportivo. Carrera esportivaBianchi va debutar en competició amb una Guazzoni 60 a Cesenatico el 1968. Va seguir corrent amb la petita motocicleta milanesa fins al 1971 i durant aquesta etapa va obtenir bons resultats, tant en curses de velocitat com en pujades de muntanya. El 1972 va esdevenir pilot oficial de Minarelli i va guanyar el Campionat de Muntanya d'Itàlia en la categoria de 50cc, títol que va repetir els dos anys següents. Bianchi va debutar en Gran Premi a la categoria de 125cc el 1973 amb una Yamaha.[2] El 1974 va córrer com a comodí de Minarelli[3] i l'any següent va ser contractat primer com a membre de l'equip i després com a pilot principal per Morbidelli, amb la qual va debutar el 1975 i va acabar la temporada com a subcampió del món darrere del seu company d'equip Paolo Pileri.[4] El 1976 va guanyar el seu primer títol mundial de 125cc després de guanyar sis Grans Premis (Àustria, Alemanya, Iugoslàvia, Països Baixos, Suècia i Finlàndia) i superar per 23 punts a l'espanyol Ángel Nieto a la classificació general.[5] El 1977 va revalidar el títol de manera encara més clara: set victòries, dos segons llocs i 131 punts a la general.[6] El 1978 va tornar a Minarelli, on va tenir l'oportunitat de guanyar quatre curses, tot i que finalment va acabar tercer a la classificació general.[7] Les coses van anar encara pitjor el 1979 i es va haver de conformar amb una sola victòria (Suècia) i va acabar desè a la classificació general. El 1980 va decidir de tornar a Morbidelli, anomenada ara "MBA" després d'haver-se associat amb Benelli el 1974. Amb la MBA va guanyar el seu tercer títol mundial de 125cc.[8] A aquest tercer campionat el van seguir llargs períodes de crisi i experiments tècnics que van acabar amb dues temporades fluixes (1982-1983) amb la Sanvenero (marca successora de MBA). El 1984, Bianchi va tornar a destacar en quedar tercer al mundial de 80cc amb una Seel,[9] mentre que el 1985 semblava disposat a guanyar de nou el mundial de 125cc amb la MBA, però un problema mecànic el va endarrerir en la darrera. cursa, el Gran Premi de San Marino, i Fausto Gresini va guanyar la cursa i el títol mundial.[10] A partir de 1986 i fins a la seva retirada de les curses el 1989, Bianchi va poder guanyar només un Gran Premi amb la Seel 80. Resultats al Mundial de motociclismeBarem de puntuació de 1969 a 1987:
Barem de puntuació de 1988 a 1992:
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
