El Campionat d'Itàlia de Motociclisme de Velocitat (en italià, Campionato Italiano Velocità, abreujat CIV), regulat per la federació italiana de motociclisme (FMI, Federazione Motociclistica Italiana), és la màxima competició de motociclisme de velocitat que es disputa a Itàlia. Organitzat des de 1911, és un dels campionats estatals d'aquest esport de referència internacional.
Història
Els inicis (1911-1940)
El primer Campionato Motociclistico Italiano su strada es va convocar el 1911 en el format d'una prova única i fou organitzat pel Moto Club d'Italia, acabat de constituir. S'hi admetien dues classes: 1/3 de litre (335 cc) i 1/2 litre (500 cc), les quals havien de competir a l'única cursa prevista, la "Milano-Aprica-Milano". Es tractava d'un recorregut circular de 314,6 km que passava per Sesto San Giovanni, Lecco, Colico, Sondrio, Passo dell'Aprica, Edolo, Lovere, Bèrgam i Crescenzago. El guanyador i, per tant, primer Campió d'Itàlia fou Carlo Pusterla amb una Triumph 500, a una velocitat mitjana de 43,510 km/h. Mario Acerboni, amb una Frera, fou el campió de la categoria 1/3 de litre.[1][2] La fórmula de cursa única es va mantenir fins al 1920, amb alguns canvis pel que fa a les classes admeses i la ubicació de la cursa (Cremona el 1913 i 1919, el "Circuito delle Valli del Ticino" el 1920).
A banda, el 26 d'octubre de 1919 es va celebrar també un Campionato Italiano in Pista al circuit del Trotter de Milà i vàlid per a la categoria de fins a 1000 cc. El va guanyar Giovanni Borgotti amb una Fongri 5 ½ HP.[3]
El primer campionat d'Itàlia amb el format de diverses proves es va celebrar el 1921 i constava de 12 proves dividides a parts iguals entre curses en circuit, pujades de muntanya i curses de llarga distància (aquestes darreres atorgaven una puntuació més alta). A la darrera cursa d'aquella temporada, la Milano-Napoli (amb una distància total de 877 km), hi va debutar en competició l'acabada de fundar Moto Guzzi, la qual va inscriure-hi dues motos "500 Normale", pilotades per Mario Cavedini i Aldo Finzi.
La fórmula de diverses proves es va mantenir durant els anys següents, tret del 1922 en què no es va celebrar cap campionat. Al mateix temps, s'introduïren diferents categories: a les tradicionals de 350 i 500 cc s'hi van afegir les de bicicletes motoritzades (convertida més tard en 125 cc), 175, 250, 750 i 1000 cc (aquestes dues darreres es varen suprimir el 1923 i el 1924 respectivament).[4]
De la postguerra a la dècada del 1990
L'entrada d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial va obligar a interrompre la temporada de 1940 i el campionat no es va reprendre fins al 1946, ara amb un nou format de només dues classes: 250 i 500 cc, a les quals s'hi van afegir més tard la de 125 cc (a partir de 1948), 175 cc (entre 1954 i 1956) i 350 cc (només el 1957). Arran de la retirada de les competicions de Gilera, Mondial i Moto Guzzi, el campionat d'Itàlia, que en aquells moments s'anomenava Campionato Italiano Seniores, va viure un moment de crisi, del qual es va recuperar a principis de la dècada del 1960. A finals d'aquella dècada es va reintroduir la classe de 350 cc (1967) i es va instaurar la de 50 cc (1969).
La mort d'Angelo Bergamonti el 4 d'abril de 1971 durant la cursa de Riccione de la Temporada Romagnola va suposar un canvi important en l'organització de les curses: els circuits urbans van ser eliminats en favor dels permanents.
El 1980 es va introduir una nova fórmula al campionat, amb dues mànegues per a cada cursa (com es fa, per exemple, a les de motocròs), una solució que va resultar poc reeixida. A la mateixa temporada, el títol de 350 cc va ser "rebaixat" a Trofeu FIM. El 1982, els títols de campions d'Itàlia no es van poder atorgar en no haver-se celebrat el mínim de curses requerides. Això va comportar que, el 1983, la FMI canviés d'entitat organitzadora i triés Flammini Racing (el futur organitzador del campionat del món de Superbike); l'entrada de Flammini va suposar la introducció d'una nova classe reservada a les motos de quatre temps, la TT1 (més tard anomenada F1), arran de la èxit del campionat mundial d'aquesta classe que s'havia establert el 1977.
El 1985 el campionat va ser rebatejat com a Campionato Italiano Grand Prix, mentre que l'antiga classe TT1 es va reanomenar F1 el 1987 (més tard, fou substituïda per la nova classe Superbike). Com a novetat, a partir de 1988 el campionat va tornar a ser a una cursa única (a excepció de la categoria de Superbike) i va romandre així fins al 1992.
Segle XXI
D'ençà de 1993, el campionat d'Itàlia absolut van tornar a canviar d'organitzador i, a partir del 2001, es va reanomenar Campionato Italiano Velocità.[2]
L'any 2001, el campionat d'Itàlia es disputà en cinc categories diferents: Superbike, Supersport, Stock 1000, 125 i 250 (aquesta darrera es va cancel·lar el 2002). El 2005 el calendari es va ampliar i es va apujar a sis el nombre de proves programades per a cada classe del campionat.[5] El 2006, gràcies al títol obtingut per Luca Scassa al campionat de Stock 1000, MV Agusta va tornar a guanyar un campionat d'Itàlia després de trenta anys.[6] El 2007, Michele Pirro va guanyar el primer dels seus nou títols, que el convertiren en el pilot més reeixit de la dècada del 2000.[7] El 2009 es va tornar al total de cinc categories amb la introducció de l'Stock 600.
El 2010, el calendari del campionat s'amplià a set proves per a cada classe.[5] La classe Moto2 hi fou present els anys 2011 i 2012. Després del canvi introduït al mundial de motociclisme, la classe 125 també fou substituïda per Moto3 al campionat d'Itàlia.[5] A partir de la temporada 2013 el calendari tornà a canviar amb la introducció de l'esdeveniment de doble cursa a totes les categories. El 2017, coincidint amb l'inici del Campionat del Món de Supersport 300, aquesta categoria també passà a formar part del campionat d'Itàlia.
El 2020 s'introduí al campionat de Superbike, com a opció per als equips, la centraleta única produïda per MoTec,[8] una unitat de control electrònic que rep la informació de tots els sensors de la moto i pren les decisions en funció de la programació (aquest component esdevingué obligatori el 2021). Aquell any, a més, per tal de donar una major visibilitat al campionat s'organitzà una cursa nocturna durant la segona prova, al circuit de Misano.[9]
Llista de campions
Nota.- Només es llisten els campions en classes de motocicleta, sense considerar, doncs, els sidecars.
De 1911 a 1940
- ↑ Possiblement no oficial
Classes esporàdiques
De 1946 a l'actualitat
Per cilindrada
- A 31 de desembre de 2023
Sport Production
- A 31 de desembre de 2023
Trofeu Nacional (2012-2017)
Classes esporàdiques
Campionato Italiano 125/250 GP (Coppa Italia 2011-2017)
Estadístiques
Campions amb més de 3 títols
- A 31 de desembre de 2023
- ↑ No es compten els títols obtinguts al Trofeu Nacional (2012-2017) ni a la Coppa Italia (2011-2017)
Referències
- ↑ «1911-2021. Campionato Italiano Velocità, una storia lunga 110 anni» (en italià). Federazione Motociclistica Italiana.
- ↑ 2,0 2,1 Gaudieri, Matteo. «Il CIV ha festeggiato i suoi 110 anni a Vallelunga» (en italià). 66 Communication S.r.l.s, 12-10-2021.
- ↑ «Una laboriosa e trionfale stagione sportiva» (en italià) p. 4. GEDI Gruppo Editoriale S.p.A., 28-10-1919. [Consulta: 18 juny 2017].
- ↑ «Albo d'oro Campionato Italiano Velocità 1911-2020» (PDF) (en italià). Federazione Motociclistica Italiana.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «FMI Storia» (en italià). Federazione Motociclistica Italiana.
- ↑ Marco F. «Luca Scassa e MV Agusta Campioni Italiani Superbike 2008» (en italià). Triboo Media S.r.l., 21-10-2008.
- ↑ Marco F. «Presentazione CIV 2009 a Monza: valanga di novità» (en italià). Triboo Media S.r.l., 21-03-2009.
- ↑ Periccioli, Andrea. «SBK, CIV, nel 2021 centralina unica MoTec obbligatoria in Superbike» (en italià). Buffer Overflow S.r.l., 21-10-2020.
- ↑ Piazza, Daniela. «ELF CIV: c'è una gara in notturna sul calendario 2021» (en italià). Conti editor S.r.l., 13-11-2020.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «talian 50cc championships» (en anglès).
- ↑ «Storia del Team» (en italià). Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2009. [Consulta: 3 novembre 2009].
- ↑ «CIV Superbike - Classifica Campionato» (en italià), 25-09-2005.
- ↑ «CIV 2006, Luca Scassa su MV F4 1000 R vince la 3ª prova a Vallelunga» (en italià). CRM S.r.l., 13-06-2006.
- ↑ «CIV Superbike - Classifica Campionato» (en italià), 24-09-2006.
- ↑ «CIV Superbike - Classifica Campionato» (en italià), 14-10-2007.
- ↑ «CIV Superbike - Classifica Campionato» (en italià), 19-10-2008.
- ↑ «CIV Superbike - Classifica Campionato» (en italià), 11-10-2009.
Enllaços externs
