El picard és una de les llengües romàniques més properes al francès i, com aquesta llengua, és una de les llengües d'oïl, fins al punt que hi ha una polèmica sobre si és un idioma independent o n'és un dialecte.
Altres denominacions
La parla rep altres denominacions com picart, patois du nord (patuès del nord), chtimi, chti o rouchi, aquest últim un dialecte picard, considerada sovint com una parla d'oïl diferent, que és parlat a l'Hainaut Occidental, entre Mons i la línia Tournai-Soignes-Ath-Mouscron.
Sense estadístiques globals ni fiables. Tanmateix, una enquesta feta a Amiens (1980-1981), mostrava que el 46% dels homes i el 29% de les dones nascudes el 1942 declaraven parlar picard.
No té cap normativa generalment acceptada. Tot i així, des d'un punt de vista ortogràfic, una part important dels autors estan d'acord en una sèrie de principis que poden tendir a una certa normativització:
Represa del codi ortogràfic francès, tot tenint en compte les particularitats fonètiques del picard.
Utilització raonada de lletres mudes o variants gràfiques per permetre una correcta identificació dels mots. Aquest ús pot tenir un màxim entre els escriptors tradicionals, més propers a l'ortografia francesa, i pràcticament desaparèixer entre els partidaris de mètodes fonetistes. En una situació intermèdia es trobaria l'adaptació del sistema Feller per al picard feta per Fernand Carton.
Tendència a esborrar les particularitats locals per permetre una comprensió com més àmplia millor. En alguns autors s'arriba a la utilització d'arxigrafemes que possibiliten lectures múltiples.
Reconeguda com a llengua regional endògena a l'Estat belga, segons un decret de l'executiu de la Comunitat francesa adoptat el 1990. Es beneficia, sobretot pel que fa a la presència als mitjans de comunicació, de les accions de l'Oficina de les Llengües Regionals Endògenes.
A França, no es beneficia de cap legislació a nivell general i la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries resta bloquejada.
Formació
A França és reconegut de fet pel Ministeri d'Educació Nacional i s'ensenya a les IUFM de la regió i pot estudiar-se de manera facultativa.
Eloy, Jean-Michel; Marzal i Doménech, Xavier (traductor) «El picard, llengua d'oïl». Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica. Universitat Jaume I [València], núm. 16, 2005, pàg. 45-51.
Bril, Laurence. Le parler chti (en francès). París: Ed. De Borée, 2008.
Braillon, J. M.. Dictionnaire général français-picard. Ed. Lemé, FIPQ, 2001-2003. (3 volums).
Carton, Fernand; Lebègue, Maurice. Atlas Linguistique et Ethnographique picard (en francès). París: Ed. del CNRS, 1989-1997. (2 volums).
Carton, Fernand; Lebègue, Maurice. Le parler du Nord-Pas de Calais (en francès). París: Ed. Bonneton, 2006.
Dawson, Alain. Le "Chtimi" de poche, parler picard du Nord et du Pas-de-Calais (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2002.
Dawson, Alain. Le Picard de poche (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2003.
Dawson, Alain. Parle-moi "Chti"! Pale-me in "Chti"! Le parler picard du Nord et du Pas-de-Calais (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2006.
Dubois, Raymond. Le domaine picard, délimitation et carte systématique dressée pour servir à l'inventaire général du "picard" et autres travaux de géographie linguistique (en francès). Arràs: Archives Départementales du Pas-de-Calais, 1957.
Goscinny, René; Uderzo, Albert. Astérix pi Obélix is ont les ages. Ch'live in dor (en picard). París: Ed. Albert René, 2010.
Gryson, Pierre-Marie; Poulet, Denise. Le chti pour les nuls (en francès). París: First editions, 2009.
Lusignan, Serge; Gervais, Diane «"Picard" et "Picardie", espace linguistique et structures sociopolitiques» (en francès). Carnets d'Atelier de Sociolinguistique, 2.
Ovart-Baratte, Elise. Les Ch'tis c'était les clichés (en francès). París: Ed. Calmann-Lévy, 2008.
Pooley, Timothy. Chtimi: The Urban Vernaculars of Northern France (en anglès). Clevedon: Mulitilingual Matters Ltd., 1996.
