|
 Pi Sculptoris |
|---|
| Tipus | estrella amb alt moviment propi, estrella binària i font propera a infrarrojos  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | K1II/III[1] |
|---|
| Constel·lació | Escultor |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 62,573 pc [2] |
|---|
| Radi | 9,3 R☉ |
|---|
| Magnitud absoluta | 1,16 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 5,256 (banda V)[3] |
|---|
| Massa | 1,52 M☉ |
|---|
| Temperatura efectiva | 4.762 K[4] |
|---|
| Paral·laxi | 15,9813 mas[2] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −4,233 mas/a [2] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | −82,704 mas/a [2] |
|---|
| Velocitat radial | 13,83 km/s[5] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 516 cm/s²[4] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 1h 42m 8.6293s[2] |
|---|
| Declinació (δ) | -33° 40' 22.8448''[2] |
|---|
| Metal·licitat | −0,191[4] |
|---|
| Lluminositat | 43,42 lluminositats solars |
|---|
|
|
Pi Sculptoris (π Scl) és un estel a la constel·lació de l'Escultor.[6][7]
Té magnitud aparent +5,26 i s'hi troba a 215 anys llum de distància del sistema solar.
Pi Sculptoris és una gegant taronja de tipus espectral K0III.[6] Amb una temperatura superficial d'entre 4.640 i 4.707 K, la seva lluminositat equival a la de 43 sols.[8] Té una massa un 52% major que la massa solar.[9]
La mesura del seu diàmetre angular en banda J —1,28 ± 0,02 mil·lisegons d'arc— permet avaluar el seu diàmetre real, resultant ser unes 9 vegades més gran que el diàmetre solar, una grandària comparable al de Pòl·lux (β Geminorum) o al de Menkent (θ Centauri), dos de les gegants taronges més properes a nosaltres.[10] La major distància a la qual s'hi troba Pi Sculptoris —sis vegades major que la de Pòl·lux— fa que aparega menys brillant que aquestes.
Pi Sculptoris mostra una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— inferior a la del Sol ([M/H] = -0,20). Igualment, la seva abundància relativa de ferro correspon a un 60% de la solar ([Fe/H] = -0,22). Elements com a níquel, titani i bari segueixen la mateixa pauta mentre que, per contra, els continguts de magnesi i sodi són semblants als del Sol.[9]
Hom pensa que Pi Sculptoris pot ser un estel binari, si bé res se sap sobre el seu possible acompanyant.[11]
Referències
- ↑ Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol. 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 0. Data de publicació: 1982. Autor: Nancy Houk.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Vardan Adibekyan «CORALIE radial-velocity search for companions around evolved stars (CASCADES). I. Sample definition and first results: Three new planets orbiting giant stars». Astronomy and Astrophysics, 1-2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202040078.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 6,0 6,1 «HR 497 -- High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ Pi Sculptoris Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Pi Sculptoris. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
- ↑ 9,0 9,1 Liu, Y. J.; Zhao, G.; Shi, J. R.; Pietrzyński, G.; Gieren, W. «The abundances of nearby red clump giants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 382, 2, 2007. pp. 553-566.
- ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pp. 773-777.
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 869-879.
|
.svg){kind=small}
