|
 Beta Sculptoris |
|---|
| Tipus | estrella peculiar, estrella amb alt moviment propi, estrella variable eruptiva, font propera a infrarrojos, estrella variable per rotació i font d'emissió de raigs UV  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | B9.5IIIpHgMnSi[1] |
|---|
| Constel·lació | Escultor |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 56,1618 pc [2] |
|---|
| Radi | 2 R☉ |
|---|
| Magnitud absoluta | 0,74 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 4,37 (banda V)[3] |
|---|
| Massa | 2,98 M☉ |
|---|
| Temperatura efectiva | 11.000 K[4] |
|---|
| Paral·laxi | 17,8057 mas[2] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | 24,091 mas/a [2] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | 90,311 mas/a [2] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 26 km/s[5] |
|---|
| Velocitat radial | 2,15 km/s[6] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 25.000 cm/s²[4] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 23h 32m 58.2607s[2] |
|---|
| Declinació (δ) | -38° 10' 54.1744''[2] |
|---|
| Metal·licitat | 0,15[7] |
|---|
| Lluminositat | 81 lluminositats solars |
|---|
|
|
Beta Sculptoris (β Scl / HD 221507 / HR 8937) és un estel situat en la constel·lació de l'Escultor.[8] És, amb magnitud aparent +4,37, el segon estel més brillant en la constel·lació després d'α Sculptoris. Es troba a 174 anys llum del sistema solar.
Encara que en les bases de dades Beta Sculptoris figura catalogat com subgegant, les seves característiques es corresponen amb les d'un estel blanc-blavós de la seqüència principal de tipus espectral B9.5V.[8] Té una temperatura superficial de 12.220 K i és 82 vegades més lluminosa que el Sol. El seu diàmetre és el doble que el diàmetre solar i la seva massa és de 3,1 masses solars.[9]
Beta Sculptoris gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 29 km/s, baixa en comparació d'altres estels de tipus B, i el límit superior del seu període de rotació és de 3,4 dies. És un estel de mercuri-manganès —semblant a Alpheratz (α Andromedae) o χ Lupi— amb un camp magnètic 1000 vegades més intens que el de la Terra. Aquesta classe d'estels es caracteritza pel fet que la superfície estel·lar mostra un excés de certs elements químics; en el cas de Beta Sculptoris, el manganès és 115 vegades més abundant que en el Sol, 15.000 vegades més el xenó i 300.000 vegades més el mercuri. Així mateix, el contingut relatiu de ferro és un 40 % més elevat que el del nostre estel.[9]
Referències
- ↑ «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Michel Curé «Stellar parameters and H α line profile variability of Be stars in the BeSOS survey» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 03-01-2018, pàg. 5287-5299. DOI: 10.1093/MNRAS/STX3075.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2-2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ «Elemental abundances in normal late-B and HgMn stars from co-added IUE spectra. I. Iron-peak elements» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 335–355.
- ↑ 8,0 8,1 Beta Sculptoris (SIMBAD)
- ↑ 9,0 9,1 Beta Sculptoris (Stars, Jim Kaler)
|
.svg){kind=small}
