|
Perdido por perdido
Perdido por perdido és una pel·lícula argentina de suspens de 1993 dirigida per Alberto Lecchi i protagonitzada per Ricardo Darín, Enrique Pinti, Carolina Papaleo, Jorge Schubert i Ana María Picchio. Va ser escrita per Lecchi i Daniel Romañach. El film va ser rodat a Buenos Aires i Rio de Janeiro (Brasil), i es va estrenar el 29 de juliol de 1993.[1] ArgumentErnesto Vidal passa per un mal moment: els seus ingressos com a viatjant de comerç més això de la seva companya Verónica com a professora de gimnàstica són inferiors a les seves despeses, principalment per les quotes de la hipoteca que va prendre per a comprar el seu departament, i a això es va sumar l'advertiment del seu cap que a causa de la situació econòmica perilla el seu ús. Quan concorre a la financera que li va donar el préstec, no li ofereixen en principi, cap solució per a les seves quotes endarrerides, però finalment el gerent Octavio del Buono, personificat per Fernando Siro, demanant-li absoluta reserva li dona el nom de qui pot aportar-li una solució. Es troben en un bar i Carlos Pieroti li fa la seva proposició: Ernesto li lliura el seu cotxe i després el denuncia com robat, Pieroti li dona els diners necessaris per les quotes i Ernesto li lliurarà el total que cobri de l'assegurança (que és més que el que va rebre); a contracor i sense dir-li a la seva companya accepta perquè no veu una altra sortida. Quan l'assegurança rep el reclam, el passa perquè el revisi el seu assessor Gerardo Matesutti –encarnat per Enrique Pinti- un expolicia que degué retirar-se per haver quedat rengo en un tiroteig. Per accident Matesutti veu a Pieroti visitant a Ernesto i pel cotxe que condueix el connecta amb la financera pel que, amb ajuda de la seva promesa Clara hi entra de nit i pren dades de la computadora. Esbrina que la constructora es dedica a apoderar-se mitjançant maniobres il·legals de terrenys sobre els quals edifica departaments que després ven amb préstecs usuraris de la financera i quan algú no pot pagar apareix Pieroti; tots integren el poderós grup Arregui conduït per una persona amb aspiracions polítiques. Matesutti grava les dades en un disquet que deixa en poder de Clara i cita a Ernesto. Li diu que informarà l'asseguradora com malgrat la seva precària situació econòmica havia pagat el seu deute en la financera l'endemà del suposat robatori i amb aquest informe no li pagaran; no obstant això té una proposició: Ernesto ha de portar una carpeta amb les dades, demanar tractar només amb Arregui i, sense dir res sobre el paper de Matesutti exigir-li paguin 500.000 dòlars –que després repartirien per meitats- a canvi del disquet les dades del qual donarien per terra amb el seu futur polític en cas de difondre's. Ernesto ho fa i Arregui, que és una dona accepta pagar-li però demana l'ajuda d'un policia corrupte. Aquest tracta, sense resultat, de trobar el disquet i en la seva cerca mata Matesutti i a del Buono. Una vegada fixat el lloc de l'intercanvi el policia arma un parany però Ernesto l'eludeix i decideix posar les dades en mans de la premsa. Després de parlar amb Clara, qui decideix no acompanyar-los en la seva fugida, Ernesto escapa al Brasil amb la seva companya, per així començar una nova vida (utilitzant nous noms) amb ajuda dels diners cobrats. CríticaEls crítics Elena Goity i David Oubiña opinen que:
Marcelo Zapata a Ámbito Financiero va opinar que es tractava de “Un cinema negre porteny que feliçment no porta estampada la marca de la imitació americana. No hi ha curses de cotxes, ni més bales que les justes malgrat l'ambient de profunda sordidesa””,[3] mentre que Fernando López al diari La Nación considerava “El bon ofici de Lecchi, el seu exacte maneig del temps narratiu i la seva fluïdesa (...) dissimulen en bona part algunes ingenuïtats del llibret i una certa falta de vigor que s'adverteix sobretot en el dibuix psicològic d'alguns personatges”[3] i per a Manrupe i Portela es tractava d'un "policial d'entreteniment que dins del convencional i arbitrari aconsegueix mantenir l'interès, fins al final bastant poc creïble.[3] Repartiment
Premios
Bibliografia
Referències
Enllaços externs |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
