Ana María Picchio
Ana María Picchio (Floresta, Buenos Aires; 30 de març de 1946) és una primera actriu argentina de cinema, teatre i televisió, una de les més destacades i populars de la seva generació.[1][2] TrajectòriaDiplomada del Conservatori Nacional d'Art Dramàtic, va debutar en teatre en 1965 amb Los prójimos de Carlos Gorostiza[3] iniciant una prestigiosa carrera teatral primer i cinematogràfica després, obtenint diversos premis nacionals i internacionals. Entre les obres en les quals ha destacat figuren les pel·lícules La tregua,[4] primera pel·lícula argentina nominada a un Premi Oscar, Chechechela, una chica de barrio (1986) i Breve cielo (1969). En cinema va guanyar el Premi Cóndor de Plata i el Sant Jordi de Plata del Festival Internacional de Cinema de Mosou a la millor actriu per Breve cielo i novament el Cóndor de Plata com a millor actriu per Chechechela, una chica de barrio. En teatre no sols es va lluir com a actriu en peces de Arthur Miller, Henrik Ibsen, Valle Inclán, Neil Simon, Wajdi Mouawad, Oscar Viale i altres sinó també, en 1987, va tenir l'oportunitat de fer-ho com a vedette al costat d’Antonio Gasalla al Teatro Maipo. En 1991 va ser mereixedora del Premi Konex de platí a la trajectòria i en 2014 el Premi Cóndor de Plata per la seva carrera. En 2022, l'actriu realitza Amor de cine, un emotiu treball basat en una carta que va rebre d'un excombatent de Malvines. Dirigit per Francisco Suárez, relata una sèrie d'experiències de la guerra en una carta pòstuma a l'actriu, ja que després d'enviar-la va morir en el ARA General Belgrano al costat dels seus companys.[5] TreballsCinema
Televisió
Teatre
Premis i nominacions
Bibliografia
Referències
Enllaços externs |