Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Peperino

La Porta Pretòria d'Albano Laziale (Itàlia), un clar exemple de la gran durada i la superfície grisa del peperino

El peperino (nom italià, derivat del llatí tardà lapis peperinus, 'pedra de pebre')[1] és un tuf volcànic de color marró o gris que conté fragments de basalt i pedra calcària, amb cristalls disseminats d'augita, mica, magnetita, leucita i altres minerals similars.

El peperino pròpiament dit es troba als turons Albans i a Soriano nel Cimino, al Laci, i es va utilitzar a l'antiga Roma –amb el nom de lapis albanus– com a material de construcció: amb peperino es van edificar la Presó Mamertina, la Cloaca Maxima i una part considerable de les construccions commemoratives del Capitoli.[2] Encara en època romana amb aquest material es van construir l'aqüeducte Claudi i l'estructura de la base del Castel Sant'Angelo a Roma, entre d'altres, o l'emissari del llac Albano i les muralles de les Castra Albana a Albano Laziale; el mitreu de Marino es va excavar en aquesta mateixa roca. En aquesta darrera ciutat es van construir molts edificis monumentals durant l'edat mitjana, com ara palaus i fonts, i el seu ús ha continuat fins a l'edat moderna i contemporània.

Hi ha també una altra mena de roques volcàniques i conglomerats de la regió d'Alvèrnia i d'arreu del món anomenades peperites. Originàriament, el nom tant de l'una com de l'altra roca feia referència a les seves taques de color fosc, provinents de fragments minerals –biotita en el cas del peperino–, que feien pensar en grans de pebre.

Referències

  1. «Peperino». Tesaurus d'Art i Arquitectura. Getty Institute, 30-07-2012. [Consulta: 1r març 2017].
  2. Girolamo Torquati, Studi storico-archeologici sulla città e sul territorio di Marino, vol. I, apèndix, p. 263.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9