El pelatge bai és un pelatge mal definit en la nomenclatura catalana “oficial”. La definició oficial no té en compte cap criteri genètic i diu així:
“Dit del pelatge dels equins que és groc lleugerament rogenc, amb les extremitats, la crina i la cua negres”.
D'una banda, el TERMCAT tradueix la raça “Cleveland bay” per “Cleveland bai” en català. Això faria correspondre el “bay” anglès al “bai” català. O, el que és igual, bai=castany en català. (Aquesta era la definició clàssica catalana, recollida en el diccionari Fabra.
D'altra banda, el TERMCAT tradueix el “bayo” castellà (que inclou dos pelatges diferents en anglès: “yellow dun” i “buckskin”) per bai en català.
Resumint: el terme “bai” català s'usa per a traduir 3 pelatges diferents en anglès: "bay", "buckskin" i "yellow dun".[4]
Aquesta incongruència pot causar problemes legals en contractes de compra-venda i en exportació-importació de cavalls.
c. 150. Aulus Gellius en la seva obra Nits Àtiques, va explicar molt bé el terme de color “badius”. El “bay” anglès, “bai” francès i “bai” català tradicional, derivats del “badius” llatí, equivaldrien al “castany”.(Nocte Atticae.Liber II.Cap. XXVI.Sermones M. Frontonis & Favorini philosophi de generibus colorum, vocabulisque eorum Graecis & Latinis: atque inibi color spadix cujusmodi sit).[6][7]
«La quinzena color es dita bayo: lo qual deu esser clar e de color de palla ho de hambre: e deu hauer los clins e la coha e les cames tot negre: e deu hauer vna veta negra dels goles fins a la coha ampla com lo dit poch més o menys: e aquest tal es dit dretament bayo e la gent no u saben e per ço nomenen al castanys clars bayo, pus que ls veen vetats e de color clara, e no u son, car gran differencia ha de bayo a castany clar» .
»
— Llibre de manescalia. Manuel Dieç.
L'obra de Dieç fou traduïda al castellà i originà les definicions de “bayo” en castellà i portuguès equivalents a l'actual “bay dun” o “yellow dun” en anglès. Capa equivalent a la dilució “dun” de la castanya o “bay” en anglès.
1829. Dizionario Italiano Ed Inglese Di Giuseppe Baretti.[8] "Baio" italià = "bay" anglès.
1931. La definició del Diccionari General de la Llengua Catalana de “bai” és la següent: “Bai-a adj, Roig fosc, aplicat especialment al color dels cavalls”.
El Diccionari català-valencià-balear no dona cap definició de “bai”. I defineix “baio” com en l'obra de Dieç.
1991. Identificació equina per ressenya descriptiva i gràfica. Iscle Selga.[9]
2002. Diccionari de veterinària i ramaderia, editat pel TERMCAT i Enciclopèdia Catalana.
Traducció del “bay” anglès
El pelatge “bay” anglès, igual al “bai” francès,[10] es pot traduir per “castany” en català i “castaño” en castellà, sense cap problema.[11]
Un cavall castany té els pèls del cos de color castany i la cua, la crinera i els extrems de les potes negres.
Els pèls del cos poden ser molt foscos (gairebé negres), o una mica més clars. Però mai de color groc o daurat.
El pelatge castany és un pelatge bàsic (no diluït).
Pèl castany clar
Pelatge castany
Castany encès
Cavall àrab de pelatge castany.
Traducció del pelatge “buckskin”
El terme català “falb”, segons la definició de Pompeu Fabra, equival al “buckskin” americà (que és la dilució crema simple del castany; alguns estudiosos del tema fan “buckskin”= falb crema).
Els pèls del cos d'un cavall “buckskin” són d'un groc daurat semblant a la palla del blat. (Sense cap matís rogenc).
El pelatge falb crema és un pelatge diluït.
Una traducció correcta en castellà de "buckskin" seria “bayo”.
El pelatge “yellow-dun” o “bay- dun” és un pelatge diluït del “bay” (dilució “dun” simple o doble).
L'aspecte del pelatge és molt semblant a l'anterior, però els pèls del cos són de matisos més apagats del groc. Acostumen a mostrar els senyals de la dilució dun: ratlla negra dorsal, ratlla negra encreuada i zebradures entre el groc i el negre de les potes.
Una traducció precisa en català podria ser “falb” o “falb dun”, quan calgui precisar.
En castellà la traducció per “gateado” o “bayo gateado” seria prou correcta i precisa. En moltes ocasions no hi ha cap problema en parlar d'un pelatge “bayo” sense precisar.[13]