Pangaré

El pelatge pangaré és una varietat de pelatge dels cavalls que es caracteritza per la tonalitat més clara dels pèls en la zona ventral. A efectes pràctics és possible imaginar un patró modificador genèric que actuï sobre qualsevol pelatge de forma que la zona ventral i altres (el musell en particular) esdevinguin d'una tonalitat més clara que la tonalitat "general" del pelatge. (La tonalitat general dels pelatges bàsics és uniforme, i en el cas de pelatges tacats o ruans, per exemple, per tonalitat "general" cal entendre la que es pot observar a distància o la de les àrees fosques).^[1]

Emilio Solanet, en la seva obra "Pelajes criollos", indica que "pangaré" és una paraula brasilera de Rio Grande do Sul. L'adjectiu fou adoptat per la terminologia argentina de pelatges i després incorporat al lèxic de colors equins en anglès.

A més de la zona ventral, les àrees del voltant dels ulls, la zona del musell i les parts interiors de les potes per sota de la cua mostren una tonalitat més clara que la tonalitat general.^[2] Des del punt de vista quantitatiu, hi ha cavalls pangaré amb tonalitats molt contrastades i d'altres amb contrast imperceptible. En termes absoluts el color de la tonalitat més clara varia des d'un blanc trencat fins a tons més foscos.^{[3] [4]}

Entre les espècies domèstiques de cavalls, en les races Haflinger, belga de tir, poni Exmoor i poni Fjord els pelatges pangaré són relativament habituals. També és important la seva presència en els mustangs i els cavalls criollos. Els cavalls de Prewalski,^[5] els onagres, els kiangs i els ases salvatges africans són normalment pangarés. L'ase català, negre amb la panxa blanca i musell blanc, és de pelatge pangaré.

No es coneixen les causes genètiques dels pelatges pangaré. Els pelatges dels cavalls i dels ases són diferents. Probablement els mecanismes del modificador pangaré també seran diferents en les dues espècies.

Hi ha un tango de Carlos Gardel amb el títol de "El pangaré".^[6]