Pedro de Novo y Colson
Pedro de Novo i Colson (Cadis, octubre de 1846 - Madrid, 18 de febrer de 1931) fou un militar, historiador, poeta i dramaturg espanyol. BiografiaD'antics ascendents italians radicats a Venècia, els Novo, en 1862 va ingressar a l'Escola Naval Militar, on el 1864 assolí el grau de guardiamarina. El 1872 fou destinat a Cuba com a alferes de navili i el 1878 fou ascendit a tinent de navili i destinat com a professor de l'Escola Naval Militar a Madrid, on també es dedicà a la seva vocació literària. Va escriure diverses obres històriques i literàries i publicà les revistes Diario de Marina i El Mundo Naval Ilustrado en 1896.[1] A les eleccions generals espanyoles de 1896 fou elegit diputat per Manzanillo (Cuba)[2] i va donar suport al projecte de submarí d'Isaac Peral.[3] El 1903 va rebre la Gran Creu del Mèrit Naval, el 1908 va ingressar a la Reial Acadèmia de la Història i el 1915 a la Reial Acadèmia Espanyola amb el discurs Los cantores del mar.[4] Obres
Referències
|