Pedra de llamp

Les pedres de llamp, relles de llamp^[1] o ceràunies^[2] són pedres (generalment destrals neolítiques de pedra polida) que hom considerava tradicionalment que eren les puntes dels llamps, que queien del cel.^[3]

Segons la creença, molt estesa per Catalunya, Europa, i d'altres zones del món, les puntes de les llamps eren pedres que, en caure del cel, s'enfonsaven a terra. Amb el temps, sortien a la superfície i eren cobejades com a protecció contra les tempestes elèctriques, ja que "els llamps mai cauen dues vegades al mateix lloc". Aquestes pedres es guardaven a les cases, sobretot vora les llars de foc o sota la teulada per a protegir les cases dels llamps. Per a protegir el bestiar, els pastors empraven les pedres de llamp com a batall en l'esquella del cap del ramat.^[4]