Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Partit Obrer Polonès

Infotaula d'organitzacióPartit Obrer Polonès
Polska Partia Robotnicza

Manifest del Comitè d'Alliberament Nacional Polonès en 1944.
Dades
Nom curtППР, PPR i PPR Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiamarxisme-leninisme
antifeixisme
estalinisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació5 gener 1942
Data de dissolució o aboliciódesembre 1948 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaWładysław Gomułka (–1948)
Bolesław Bierut (1948–1948) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaGłos Ludu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Partit Obrer Polonès (polonès Polska Partia Robotnicza) fou un partit polític d'orientació comunista a Polònia de 1942 a 1948. Va ser fundat com la reconstitució del Partit Comunista de Polònia, i es va fusionar amb el Partit Socialista Polonès en 1948 per formar el Partit Obrer Unificat Polonès.

Història

El destí del Partit Comunista de Polònia fou decidit per Ióssif Stalin. El 1938, Stalin tenia el Partit Comunista de Polònia purgat de trotskistes, tal com es va fer al Partit Comunista de la Unió Soviètica. Va executar o empresonar 5.000 dels seus membres.

Després de la invasió de la Unió Soviètica pel Tercer Reich, Stalin va ser persuadit per Wanda Wasilewska (un polític soviètic de Polònia) a ajudar els comunistes de Polònia. El gener de 1942, un grup d'iniciativa dels comunistes polonesos que incloïa Marceli Nowotko, Paweł Finder, i Boleslaw Mołojec obtingueren el permís de Stalin per a formar un partit comunista a Polònia, el Polska Parti Robotnicza, o PPR. Es va evitar utilitzar la paraula "comunista" en el títol per a eliminar la connotació de partit controlat per una potència estrangera.

Després de la mort de Nowotko i la detenció del Finder per la Gestapo el 1943, Władysław Gomułka va esdevenir secretari de la comissió tècnica del Comitè Central de 1943 fins al seu terme el 1948, després de les eleccions parlamentàries poloneses de 1947 i la constitució del Partit Obrer Unificat Polonès.

A Polònia, el partit va ser incapaç d'atreure membres perquè els vells partits polítics mantenien un alt suport popular i eren ben establert en el govern clandestí. La política del PPR de reconèixer les noves possessions soviètiques a Polònia Oriental va antagonitzar els sentiments nacionalistes de la població.

El novembre de 1943, el PPR intentà cercar legitimitat apel·lant a la causa nacionalista amb la publicació d'un manifest, Per a què estem lluitant. Això senyala l'objectiu del partit de la suposada independència i una suposada revolució socialista. Aquest reconeixement de la causa nacionalista i la voluntat d'unir-se en el govern amb les altres partits suposava una ruptura amb la impopular política d'hostilitat cap als partits burgesos i al parlament de l'antic Partit Comunista.

Govern a l'exili

El representant de Polònia reconegut internacionalment va ser el govern a l'exili a Londres. La seva Delegatura dirigia l'administració de l'únic estat clandestí de Polònia. Constava dels principals partits polítics i va ser dirigit per Stanisław Mikołajczyk, el líder del Partit Popular Polonès. Their underground armed militia, the Armia Krajowa (AK), or Home Army, had a large activist membership dwarfing the small military wing of the PPR's Armia Ludowa, or People's Army. La seva milícia armada clandestina, l'Armia Krajowa (AK), tenia un gran nombre d'activistes, comparats amb la petita ala militar del PPR, l'Armia Ludowa, o Exèrcit del Poble.

El PPR cercà obtenir el reconeixement polític en unir-se a la Delegatura i a l'AK, però els seus intents no van tenir èxit perquè sempre eren considerats com a espies soviètics. Consideraven com a inacceptable la condició de renunciar a la pertinença a la Internacional Comunista i es va negar a oposar-se a la cessió dels territoris de l'Est a la Unió Soviètica. Així, el PPR es va negar a unir-se a les estructures de l'Estat polonès clandestí i intentà crear una alternativa comunista de poder que va tenir èxit amb el suport de l'Exèrcit Roig. Unitats de l'Armia Ludowa participaren en l'aixecament de Varsòvia de 1944, tot i que oficialment el PPR el va desautoritzar, ja que pretenien que fos l'Exèrcit Roig qui alliberés la ciutat i a finals de 1944 organitzaren a Moscou el Comitè Polonès d'Alliberament Nacional (Polski Komitet Wyzwolenia Narodowego, PKWN).

Transformació del partit i ocupació del poder

El fracàs de l'aixecament de Varsòvia va delmar l'Armia Krajowa, cosa que va donar més força a les milícies comunistes, i va dividir al govern a l'exili. Aconseguiren convèncer el líder del Partit Popular, Stanislaw Mikolayczk, que s'unís al PKWN i organitzaren un Govern Provisional d'Unitat Nacional (Tymczasowy Rzad Jednosci Narodowej, TRJN), juntament amb el Partit Socialista, el Partit Popular i el Partit Demòcrata, i que aviat fou reconegut pels aliats.

Després de les eleccions del 1947, i seguint el model forjat per Stalin a tots els països socialistes, el 21 de desembre de 1948 van decretar la unificació en un sol partit de l'anticomunista Partit Socialista Polonès (Polska Partia Socjalistyczna) per a constituir el Partit Obrer Unificat Polonès (Polska Zjednoczona Partia Robotnicza PZPR).

Primers secretaris del PPR

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9