Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Partit Ganap

Infotaula d'organitzacióPartit Ganap
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1939

El Partit Ganap va ser un partit polític filipí que va sorgir a partir del moviment sakdalista. Benigno Ramos, que en va ser líder, també va ser el fundador del moviment sakdalista. La festa va prendre el seu nom de la paraula tagalog ganap, que significa «complet».

Inici

El líder del partit Sakdal, Benigno Ramos, va tornar a les Filipines el 1938, després de tres anys a l'exili autoimposat al Japó. Desitjós de reagrupar el moviment després de l'aixecament fallit de maig, va formar el partit Ganap. Era un partit projaponès i veia una aliança amb ells com el camí cap a la independència.[1] La seva propaganda era tan fortament projaponesa i antiamericana que Ramos va ser empresonat acusat d'estafa.[1][2] Ganap va treure la seva base de suport dels antics membres de Sakdal, la classe camperola descontenta. El partit no va estar exempt de dissidència interna, però, ja que els opositors de Benigno Ramos van romandre a l'antic Partit Sakdal, afirmant que Ramos s'havia convertit en un nacionalista i un titella de Quezon.[3]

L'arribada del Japó

El Partit Ganap va poder organitzar-se i va ser un dels tres partits que es va permetre que es presentessin a les eleccions de 1941, quan Manuel L. Quezon va buscar la reelecció.[4] La principal àrea de suport del partit va ser la zona de Bulacan al sud de l'illa de Luzon, on es trobaven les principals finques terrestres.[5] A mesura que el partit anava guanyant força, els membres es van estendre a altres províncies, com La Union i Pangasinan.

La Guerra del Pacífic de la Segona Guerra Mundial començar el 8 de desembre de 1941 (hora de les Filipines), amb el bombardeig a Pearl Harbor. Després d'aquest atac, els avions japonesos van procedir a bombardejar diversos objectius a Davao. Per Nadal, les forces japoneses havien desembarcat en territori filipí i entre els invasors hi havia el general katipunan projaponès Artemio Ricarte. A principis d'abril de 1942, els japonesos van alliberar Ramos del seu empresonament, i aquest va mobilitzar el suport del partit Ganap als japonesos.

Paper en l'ocupació japonesa

El Partit Ganap va veure els japonesos com a salvadors de les Filipines, i els seus membres van col·laborar fàcilment amb ells durant l'ocupació de les illes. Molts membres del Partit Ganap van ser reclutats al Yoin, o United Nippon, una organització dedicada a dur a terme tasques auxiliars i domèstiques per a la força expedicionària japonesa.

Altres membres del Partit Ganap van ser absorbits per l'exèrcit japonès i van rebre armes. Es va denunciar un abús generalitzat d'aquests deures i poders, i els grups guerrillers van prendre represàlies assetjant els membres del Partit Ganap i les seves famílies. A canvi, els membres del Partit Ganap començarien a enviar «escoltes d'intel·ligència» a les unitats guerrilleres enemigues i les seves famílies. Si es demostra que eren antijaponesos o han matat a un membre de Ganap, aquests vestits serien desterrats i assassinats.[cal citació]

La camarilla Partit Nacionalista, liderada pel llavors president José P. Laurel i l'antic president de la Comissió Executiva filipina Jorge B. Vargas, es va preocupar pel creixent poder del Partit Ganap. El Partit Ganap va quedar, doncs, marginat quan els ocupants van decretar la creació de KALIBAPI en el qual es van fusionar.[2] Encara que el partit era un constituent de KALIBAPI, Ganap mai va exercir una influència real dins de la nova agrupació, en part per suggeriment de Laurel i Vargas.[1] Molts dels seguidors originals del partit formarien la base del grup de milícies Makapili, que els japonesos van fundar el novembre de 1944.[6]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Terami-Wada, M. «The Filipino volunteer armies». A: Setsuho Ikehata. The Philippines under Japan: Occupation Policy and Reaction (en anglès). Quezon City: Ateneo de Manila University Press, 1999, p. 59–98. ISBN 978-971-550-332-7. 
  2. 2,0 2,1 Pomeroy, William J. The Philippines: Colonialism, Collaboration, and Resistance! (en anglès). Nova York: International Publishers, 1992, p. 113. ISBN 978-0-7178-0692-8. 
  3. Terami-Wada, M. «The Filipino volunteer armies». A: Setsuho Ikehata. The Philippines under Japan: Occupation Policy and Reaction (en anglès). Quezon City: Ateneo de Manila University Press, 1999, p. 69. ISBN 978-971-550-332-7. 
  4. «Territories: Bedroom Campaign» (en línia). Time, 24-11-1941 [Consulta: 22 maig 2022].
  5. «'Filipinos Fight for Freedom: 1941–1945'». Arxivat de l'original el 2008-10-02. [Consulta: 22 maig 2022].
  6. Pomeroy, William J. The Philippines: Colonialism, Collaboration, and Resistance! (en anglès). Nova York: International Publishers, 1992, p. 114. ISBN 978-0-7178-0692-8. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9