Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Parc Nacional Vatnajökull

Plantilla:Infotaula indretParc Nacional Vatnajökull
(is) Vatnajökulsþjóðgarður Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusparc nacional d'Islàndia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAusturland (Islàndia), Norðurland eystra (Islàndia) i Suðurland (Islàndia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 64° 30′ N, 17° 00′ O / 64.5°N,17°O / 64.5; -17
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 1.482.000 ha
1.470.264,02754 ha Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni natural  → Europa-Amèrica del Nord
Data2019 (43a Sessió), Criteris PH: (viii) Modifica el valor a Wikidata
Identificador1604
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data2 juliol 2011
Data de finalització5 juliol 2019
Identificador5590
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 349715 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació7 de juny de 2008.

Lloc webvatnajokulsthjodgardur.is Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Vatnajokulsthjodgardur Instagram: vatnajokull_national_park Modifica el valor a Wikidata

El Parc Nacional de Vatnajökull és un dels tres parcs nacionals d'Islàndia. Inclou la glacera Vatnajökull i extenses zones dels voltants que inclouen els ja existents Parc Nacional Skaftafell al sud-oest i Jökulsárgljúfur al nord.

En general, els parcs nacionals són àrees que es consideren úniques per la seva naturalesa o el patrimoni cultural protegit. Les qualitats úniques del Parc Nacional de Vatnajökull són principalment la seva gran varietat de característiques del paisatge, creat per les forces combinades dels rius, gel glacial, i l'activitat volcànica i geotèrmica.

Història

El Parc Nacional de Vatnajökull es va establir el 7 de juny del 2008. Originalment, el parc cobria una àrea de 12.000 km², però amb les recents incorporacions de Lakagigar, Langisjór i Krepputunga ara cobreix uns 14.200 km², o el 14% d'Islàndia, de manera que és el segon parc nacional més gran d'Europa en termes de mida de l'àrea després de Yugyd Va a Rússia.

Geografia i geologia

Vatnajökull és la glacera més gran d'Europa, amb una superfície de 8.100 km². Generalment fa un gruix de 400-600 m i en determinats llocs més de 950 metres, en el gel glacial amaga una sèrie de muntanyes, valls i altiplans. Fins i tot amaga alguns volcans centrals actius, de les quals Bárdarbunga és el més gran i Grímsvötn el més actiu. Mentre que la capa de gel s'eleva al seu més alt a més de 2.000 m sobre el nivell del mar, a la base de la glacera arriba al seu punt més baix de 300 m sota el nivell del mar. Enlloc d'Islàndia, amb l'excepció de la glacera de Mýrdalsjökull, fa més caiguda precipitació o més fuita d'aigua al mar que al costat sud de Vatnajökull. De fet, tant l'aigua s'emmagatzema actualment en Vatnajökull que el riu d'Islàndia amb el major flux, riu Ölfusá, necessitaria més de 200 anys per realitzar aquesta quantitat d'aigua al mar.

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9