Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Parc Nacional Jökulsárglijúfur

Plantilla:Infotaula indretParc Nacional Jökulsárglijúfur
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusparc nacional d'Islàndia Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Nacional Vatnajökull Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAusturland (Islàndia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 65° 55′ 08″ N, 16° 31′ 14″ O / 65.918888888889°N,16.520555555556°O / 65.918888888889; -16.520555555556
Característiques
Superfície150 km² Modifica el valor a Wikidata
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 683 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1973
Data de dissolució o abolició7 juny 2008 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Gestor/operadorMinisteri de Medi ambient d'Islàndia

El Parc Nacional de Jökulsárglijúfur era un parc nacional d'Islàndia, establert el 1973, que cobria una àrea de 150 km², ara convertit en el major Parc Nacional Vatnajökull des del 7 de juny del 2008,[1][2] juntament amb l'antic Parc Nacional Skaftafell.

Jökulsárglijúfur vol dir 'Canó de la glacera' i fa referència a un canó de més de 30 km de longitud que s'ha format pel curs del riu Jökulsá á Fjöllum, que és el segon riu més llarg d'Islàndia.

Aquesta gorja formada pel riu és una gran esquerda generada al terreny per la força al·luvial de les colades originades en la glacera. L'erosió constant de la vall es manté pel cabal del desglaç que prové del casquet i que arriba a tenir el gran volum que s'observa a la cascada de Dettifoss.

Al parc Jökulsárglijúfur es troben:

  • el sector Ásbyrgi al nord,
  • el sector Vesturdalur o sector central amb la zona dHljódaklettar o de les 'roques de gel', la zona de Rauôhólar, o dels 'turons vermells' i a l'extrem meridional la zona d'Hólmatungur.

Referències


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9