Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Palazzo Altemps

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palazzo Altemps
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalazzo, palau, museu arqueològic, museu d'art, museu nacional d'Itàlia, museu, museu d'història i museu del Ministeri de Cultura italià Modifica el valor a Wikidata
Part deMuseu Nacional Romà Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteMelozzo da Forlì Modifica el valor a Wikidata
Úsmuseu Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfícieexposició: 4.435 m² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPiazza di Sant'Apollinare 46 - 00186 Roma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 54′ 05″ N, 12° 28′ 23″ E / 41.90134°N,12.47297°E / 41.90134; 12.47297
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Propietat deMinisteri pels Béns i les Activitats Culturals Modifica el valor a Wikidata
OcupantMuseo nazionale romano di palazzo Altemps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Treballadors19 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals21.906 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmuseonazionaleromano.beniculturali.it… Modifica el valor a Wikidata

El Palazzo Altemps, anteriorment Palazzo Riario, és un edifici històric situat a la plaça sant'Apollinare del districte Ponte de Roma (Itàlia). Allotja actualment una de les quatre seus del Museu Nacional Romà.

Pati del palau Altemps

Situació

L'edifici està situat ocupant part de l'antic Campus Martius, una zona de l'antiga Roma que va ser desenvolupada en temps de l'emperador August. Es trobava a només 160 metres des del Ponte Elio, al costat d'un dels dos ports de marbre a la vora del Tíber que hi havia a la ciutat. L'altra part del palau dona a un altre districte, el Testaccio.[1]

En aquesta àrea hi havia hagut en temps antics un altar dedicat a Mart i més endavant un temple dedicat a Apol·lo, sobre el que després es va edificar l'església de Sant Apol·linar.[2]

A l'edat mitjana la zona es trobava dominada per dues famílies nobles: els Colonna (del partit dels gibel·lins)dominant la banda de l'est, i la família Orsini (del partit dels güelfs) dominant la banda oest. Les disputes es van acabar amb el Cisma d'Occident al segle xv i llavors va començar un nou període d'urbanització en aquesta zona, que és quan es va construir el palau.

Història de l'edifici

Porxada de la planta baixa

L'edifici va ser dissenyat al segle xv per Melozzo da Forlì per encàrrec de Girolamo Riario, que era nebot del papa Sixt IV. Hi ha una pintura mural a l'interior del palau que commemora el casament de Girolamo amb Caterina Sforza el 1477 i l'escut de la família Riario encara es troba a la façana principal. Després de la revolta popular que va haver per la mort d'aquest papa, el palau va ser saquejat i la família va fugir de la ciutat. El palau va ser venut al Cardenal Francesco Soderini de Volterra, qui va encarregar alguns arranjaments als arquitectes Antonio da Sangallo el Vell i a Baldassarre Peruzzi. Però la família d'aquest cardenal es va veure en necessitats econòmiques i, després d'haver-lo llogar a l'ambaixador d'Espanya, el van vendre el 1568 al cardenat d'origen austríac Mark Sittich von Hohenems Altemps, fill de la germana del papa Pius IV. El Cardenal Altemps va encarregar a l'arquitecte Martino Longhi una ampliació i algunes millores. A ell és deguda la part anomenada "belvedere". Mark Altemps posseïa una gran col·lecció de llibres i d'escultures antigues que desitjava exposar. Aquest cardenal no havia agafat la carrera eclesiàstica per vocació, sinó per ser el fill segon d'una família noble, per tant va tenir una estimada que li va donar un fill de nom Roberto, al qui va fer duc de Gal·les. El papa Sixt V, va acusar d'adulteri a Roberto i el va fer decapitar¹.[3] El palau va continuar essent habitat pels Altemps durant generacions. El fill de Roberto va voler fer un homenatge al seu pare i va fer pintar un mural dins la capella del palau representant la decapitació.

El 1604, el papa Climent VIII Aldobrandini, va donar a la família les restes del Papa Anicet per enriquir la capella privada. Giovanni Angelo, el fill de Roberto, va fer construir un teatre privat, conegut amb el nom Teatre Goldoni. I el 1690 va fundar l'Acadèmia de l'Arcàdia, una escola literària.

Al segle xvii el palau va adquirir funncions com a seu diplomàtica, amb el cardenal Melcior de Polignac i va ser un lloc de distraccions mundanes i luxe. Aquí va tocar Mozart durant la seva estada a Roma. Al segle xix el palau va passar a ser propietat de la Santa Seu i durant un breu temps es va fer servir com a seminari. El 1982 va ser donat a l'estat italià, que després de 15 anys de restauracions, el va convertir en part del Museu Nacional Romà.[4]

El museu

El museu inclou diferents seccions:

  • la col·lecció Boncompagni-Ludovisi d'escultura Renaixentista
  • la col·lecció Mattei d'escultura antiga,
  • la col·lecció egípcia d'escultures de déus orientals
  • un teatre
  • l'església de sant Anicet

Les obres d'art més destacades són:

Notes

¹En realitat era una excusa per a desfer-se'n d'ell, que s'havia convertit en enemic en casar-se amb una dona de la família Orsini.

Referències

  1. Rodolfo Lanciani: "Rovine e scavi di Roma antica", 1985, pp. 454-456
  2. [1] Le chiese di Roma dal secolo IV al XIX di Mariano Armellini - V. rione Ponte
  3. Pàgina oficial [2]
  4. [enllaç sense format] http://archeoroma.beniculturali.it/node/373%7CPalazzo[Enllaç no actiu] Altemps

Bibliografia

  • Francesco Scoppola, S. D. Vordemann: "Museo Nazionale Romano - Palazzo Altemps", 1997,ed.Mondadori Electa, Roma, ISBN 88-435-6383-1
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9