Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Palau Meca

No s'ha de confondre amb Casa Meca.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Meca
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca
arquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMontcada, 19 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 06″ N, 2° 10′ 52″ E / 41.385021°N,2.18118°E / 41.385021; 2.18118
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42658 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona424 Modifica el valor a Wikidata

El Palau Meca és un edifici situat al carrer de Montcada, 19 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Actualment forma part de les instal·lacions del Museu Picasso.

Història

L'any 1349, el palau era propietat de Jaume Cavaller, Conseller en cap de Barcelona. La seva filla Felipona es va casar amb el polític Ramon Desplà, el fill dels quals, Ramon Desplà i Cavaller, va convertir el palau en l'edifici més important de tota l'illa de cases.[1][3] Al segle xvi, va passar a mans del llinatge Cassador o Caçador, marquesos de Ciutadilla, el primer dels quals va ser Josep Meca i Caçador, que va donar nom al palau. La seva vídua el va vendre el 1719 al mercader Segimon Milans, que va impulsar la gran reforma de l'edifici, destruït en gran part durant el setge de 1713-1714.[1][3]

El 1840, un descendent de l’anterior vengué el palau a Bartomeu Vidal i Nadal, i el 1873, aquest el traspassà a Josep Monegal i Nogués.[cal citació] L'edifici va ser cedit als Germans de la Doctrina Cristiana, que el 1901 hi establiren el Mont de Pietat de Santa Madrona. El 1920, aquesta institució, associada a l’Institut de la Dona que Treballa, va ser incorporada a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears.[3] El 1926, aquesta va adquirir a Josep Monegal la propietat del palau i de les cases adjacents del carrer dels Flassaders 24, 26 i 28, per tal d’ampliar les dependències de la Casa de Famílies de Santa Madrona, evolució del Mont de Pietat.[3] Aquesta institució va continuar funcionant després de la Guerra Civil espanyola, i el 1953[3] va netejar la façana i el pati amb l'assessorament de l'Ajuntament.[1]

Un cop tancada a començaments dels anys 1970,[3] La Caixa i l'Ajuntament de Barcelona van signar un acord de cessió del palau el 5 de desembre del 1977, i el 1981 va ser inclòs a les obres de reforma i ampliació del Museu Picasso, inaugurades l'11 de gener del 1982.[1][3] L'any 2011, la Caixa va cedir-ne definitivament la titularitat a l'Ajuntament de Barcelona.[1][3]

Descripció

És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, tres pisos, golfes i terrat.[1]

A la planta baixa, en una posició descentrada, s'obre un gran portal que mena al pati central de la casa. Aquesta porta és d'arc rebaixat motllurat i amb la clau de volta decorada amb una voluta. En aquest nivell s'obren tres portes més, amb llinda de fusta, i dues finestres allindanades, col·locades una a sobre de l'altre. A partir del primer pis s'obren cinc obertures per planta seguint els mateixos eixos verticals, totes elles allindanades i emmarcades per carreus ben escairats. Les del primer pis donen a balcons individuals, excepte un balcó que és doble, amb la llosana motllurada i la barana de ferro forjat. Les del segon i tercer pis també s'obren a balcons individuals però de molt poc voladís; aquest també tenen la petita llosa motllurada i la barana de ferro forjat. Les de les golfes són petites i quadrangulars. La façana està coronada per una cornisa. el parament és de carreus encintats excepte l'emmarcament de les obertures.[1]

Al pati interior s'accedeix mitjançant un petit vestíbul amb enteixinat de fusta que s'obre al pati amb un arc rebaixat que arrenca de pilastres dòriques. El pati, de planta quadrangular, té una escala descoberta que porta al primer pis. L'escala barroca té una aire monumental, es recolza sobre un arc rebaixat i té barana de ferro forjat. Sota l'arc de l'escala, en el mur del fons, hi ha una arc de mig punt d'època medieval que possiblement era un element de comunicació amb els magatzems o l'estable. En un dels angles del pati es pot veure un baixant que es recolza en una petxina en relleu; això demostra que al segle xviii hi havia tot un sistema de canalitzacions de l'aigua.[1]

A la planta noble s'obre la porta principal que és allindanada, emmarcada amb una motllura, i té la part superior decorada amb una fornícula quadrada, que després es va convertir en finestra, amb un frontó semicircular a la part superior i flanquejada per volutes. Al pati s'obren una gran quantitat de finestres allindanades i algunes tenen balcó amb molt poc voladís i barana de ferro forjat. També hi ha tres finestres ovalades.[1]

Al primer pis es conserven, en algunes sales, els enteixinats medievals amb restes de policromia. En d'altres, es pot veure la decoració dels sostres que es va fer al segle xix, formada per una falsa arquitectura que emmarca paisatges, un cel amb angelets, medallons amb efígies, instruments musicals, garlandes,...[1]

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Palau Meca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «Barcelona». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 ”la Caixa” cedeix definitivament la titularitat del Palau Meca a l’Ajuntament de Barcelona. Obra Social ”la Caixa”. 

Enllaços externs

  • «Palau Meca». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9