|
Conseller en cap de Barcelona
 El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent. Aquesta designació era equivalent a la de «jurat», «cònsol», «paer» o «procurador», que rebien en altres municipis dels estats de la Corona d'Aragó. El primer Conseller en Cap fou Ponç d'Alest en 1257, mentre que el darrer a ocupar el càrrec va ser Rafael Casanova el 1713. Els titulars més coneguts són:
Amb el Decret de Nova Planta de 1716, aquesta figura desapareix, i el Consell de Cent, la Generalitat de Catalunya i la resta d'institucions catalanes són abolits. El Conseller en cap, líder de la CoronelaL'agost 1542, el capità general Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel va decidir, conjuntament amb els consellers de Barcelona, la fortificació de la muralla de Barcelona per convertir-la en una plaça fortificada,[1] mentre els diputats de la Generalitat i els consellers van decidir armar les confraries dels gremis barcelonins, ratificant el 1544 que la milícia estava sota les ordres del conseller en cap de Barcelona, al qual se li va conferir la capitania de la unitat amb el grau de «Coronell».[2] Durant la Guerra dels Nou Anys Barcelona va aixecar novament la seva milícia, formant el 28 maig 1697 el Terç dels Gremis sota el comandament del conseller en Cap Francesc Taverner i Montornès.[3] Amb la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península Ibèrica, es va procedir a la lleva de l'Exèrcit Regular Austriacista i Barcelona va llevar la Coronela. Conseller en cap de la Generalitat de CatalunyaEl 2001, Jordi Pujol, en el seu govern 1999-2003, feu servir el nom de conseller en cap de la Generalitat de Catalunya per un càrrec del govern de la Generalitat. El 2005 el nom d'aquest càrrec es va canviar per conseller primer a considerar que el nom conseller en cap designava històricament un càrrec de l'Ajuntament de Barcelona i no de la Generalitat de Catalunya. Vegeu tambéReferènciesBibliografia
|
