Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pal de recompte

Anvers i revers d'un pal de comptar medieval anglès.

Un pal de comptar, pal de recompte o bastó de recompte és un sistema per a registrar nombres o una numeració gràcies a marques de comptatge mitjançant incisions (osques) en un pal de fusta o os. L'origen d'aquesta tècnica es remunta a temps prehistòrics (osques tallades en ossos d'animals durant el paleolític superior). L'exemple més antic, l'Os de Lebombo, té una antiguitat d'uns 35.000 anys.[1] Un exemple notable és l'Os d'Ishango. La primera referència històrica als pals de recompte la fa Plini el Vell (23-79 dC) quan delibera sobre la millor fusta per a aquest propòsit.[2] També en parla Marco Polo (1254-1324), que n'esmenta l'ús a la Xina.[3][4]

Cordills amb nusos

Un sistema de recompte similar al dels bastons amb osques és el de cordills amb nusos. Heròdot esmenta l'ús d'un cordill amb nusos per part de Darios I el Gran.[5]

  • El quipu (del quítxua: khipu, «nus») era un estri per dur el registre i comptabilitat utilitzat en l'Imperi Inca i per la societat precedent en la regió andina.

Vegeu també

Teoria del crèdit (monetari)

Referències

  1. Lebombo Bone -- from Wolfram MathWorld
  2. Pliny (the Elder.). The Natural History of Pliny. H. G. Bohn, 1855, p. 372–. 
  3. Marco Polo. The Travels of Marco Polo, a Venetian, in the Thirteenth Century: Being a Description ... of Remarkable Places and Things in the Eastern Parts of the World. author, 1818, p. 435–. 
  4. Vito Bianchi. Marco Polo: Storia del mercante che capì la Cina. Gius.Laterza & Figli Spa, 2011-06-30T00:00:00+02:00, p. 125–. ISBN 978-88-581-0173-5. 
  5. Herodotus. The History of Herodotus. D. Midwinter, 1737, p. 393–. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9