Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

País Gavai

Aquest article tracta sobre la Gran Gavatxeria o país Gavai. Si cerqueu la Gavatxeria de Montsegur, vegeu «Petita Gavatxeria».
El país Gavai correspon aproximadament a la regió del Blaiès.
Situació geogràfica del País Gavai al sud de l'àrea lingüística del saintongès.

El País Gavai, és una zona geogràfica situada entre Saintonge al nord, l'Entre dos mars al sud i Angoumois (Engolmés) a l'est. En formen part l'alt i baix Blaiès (llevat els municipis meridionals de parla gascona) i el Libornés (regió de Cotràs als marges de l'Eila). La seva llengua històricament ha estat el saintongès.

Comprèn la major part dels municipis del districte de Blaia i dels cantons de Cotràs i Guîtres i part dels de Lussac, així com els municipis de Les Billaux i Lalande-de-Pomerol, al cantó de Liborna.

Història

En acabar-se la Guerra dels Cent Anys (1453) amb la batalla de Castilhon, la Guiena estava arruïnada i depauperada per les lluites. Els senyors gascons locals van recórrer llavors a mà d'obra forana (Poitou, Angoumois, Saintonge, Llemosí, fins i tot del Perigord) per tal de conrear les terres abandonades. L'increment de població forana també es va produir a conseqüència de la pesta negra que va afectar la regió entre 1520 i 1527. El seu establiment fins a Montsegur van formar un illot de llengua d'oïl en el cor d'Occitània. Van ser anomenats pels gascons gavaches i per això es va anomenar aquesta comarca gavacherie o estrangers, envoltats per gascons, mentre que a les poblacions frontereres dels gascons de la zona de Liborna eren anomenades gabayes.

Ús del mot «gavatx»

El mot gavatx derivaria del castellà gavacho que significa canalla i designava qualsevol persona que provenia del nord:

Petit diccionari gavatx - francès normatiu

  • aillan : gland
  • aive : eau
  • aneut : aujourd'hui
  • a’ç’t’heure : maintenant
  • bisse : rouge-gorge
  • bughée : lessive
  • cagouille : escargot
  • faire chabrot : mettre du vin dans la fin de la soupe
  • drôle : garçon
  • drôlesse : fille
  • dail : faux (pour faucher)
  • geuserie : malice
  • angrote : lézard
  • mitan : milieu
  • palisse : haie
  • pinier : pin
  • pilot : tas
  • qu’est’ou qu’o’l'est? : qu’est ce que c’est?

Referències

  1. diccionari.cat encara que actualment fa referència a qualsevol foraster
  2. «gavatx». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9