Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Saintonge

Plantilla:Infotaula indretSaintonge
Tipusprovíncia històrica de França
localització geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFrança Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 45′ N, 0° 38′ O / 45.75°N,0.63°O / 45.75; -0.63

La Saintonge o Santonja (pronunciació en francès: /sɛ̃tɔ̃ʒ/, antigament escrit Xaintonge i Xainctonge, Sintonjhe / Séntunjhe en peitoví-saintongès) és una regió de la costa atlàntica de França dins de la regió administrativa de la Nova Aquitània, compresa a l'actual departament francès de Charente Marítim. La capital és Saintes.

Etimologia

Del baix llatí Santonǐca, aplicat a un nom femení, probablement civitas o diòcesi. En altres paraules, originàriament es devia parlar de civitas Santonǐca o diocesis Santonǐca o del nom dels Santones, poble celta.

Geografia

La Santonja, el saintongès i l'espai lingüístic peitoví-saintongès (fonètic)
La Santonja, el saintongès i l'espai lingüístic peitoví-saintongès (grafia normalitzada)

Avui, la regió és famosa per la seva producció dels raïm que s'utilitzen per a produir conyac i Pineau des Charentes.

Història

Obté el seu nom de la tribu celta antiga del santons que vivia en aquesta àrea, al voltant de la ciutat actual de Saintes; es coneixien com el Saintongese. Quan fou conquerida pels romans la van incorporar a la província de l'Aquitània. Com a regió de trànsit, fou envaïda successivament pels alans, els vàndals i, el 419, pels visigots, que la van dominar fins que el 507 fou sotmesa per Clodoveu I.

Més tard formà part del ducat d'Aquitània i el 1152 passà a Anglaterra pel matrimoni d'Elionor d'Aquitània amb Enric Plantagenet. El 1375, durant la Guerra dels Cent Anys, fou reconquerida pels francesos. Durant la Reforma protestant fou un feu important dels hugonots.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9