En la seva primera època el seu estil es va caracteritzar per la robustesa i la sobrietat clàssica. Més tard va rebre l'encàrrec de l'ampliació de Viena, del qual solament en va realitzar una part.
Va ser mestre i amic d'Adolf Loos, Josef Hoffmann i de J. Olbrich. Va defensar als joves artistes de la Sezession, i es va acostar als seus postulats en obres com les estacions de metro de Viena.
A la construcció de la Caixa Postal d'Estalvis de Viena (Österreichische Postsparkasse) realitzada en dues fases (1904-1906 i 1910-1912) es mostra com un autèntic precursor del racionalisme arquitectònic. Aquest edifici va ser un dels últims edificis oficials construïts a la Ringstrasse i va significar un trencament substancial amb l'historicisme arquitectònic que predomina i caracteritza l'arquitectura d'aquesta gran avinguda vienesa.
Actualment s'hi troba un museu dedicat a l'obra dOtto Wagner.[2]
Obres
1882Edifici d'habitatges a la Stadiongasse, Viena.
1910-1911, 1913Hotel Wien Projecte no realitzat, Viena.
Referències
↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.301. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].