Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ostsiedlung

Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 900 fins al 1400

Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al segle xii i va concloure al segle xv, encara que amb eventuals episodis els segles xvi i xvii. Aquesta colonització fou majoritàriament revertida a la fi de la Segona Guerra Mundial.

Inicis

Des que l'Imperi Carolingi es va fraccionar al segle ix, durant l'alta edat mitjana, els seus successors a la zona més oriental de l'Imperi, iniciat per Lluís el Germànic, van dirigir els seus afanys de conquesta cap a les terres situades a l'est de l'Elba, poblades per pobles indoeuropeus de caràcter tribal, com els wends i sòrabs. L'expansió dels monarques alemanys cap a aquests pobles i els seus veïns eslaus va tenir èxit al principi, colonitzant Mecklenburg i Brandenburg. Poc després era conquerit i germanitzat el regne de Saxònia, però la mala situació econòmica durant la Baixa edat mitjana va impedir una colonització alemanya ràpida i adequadament desenvolupada, limitant-se a la simple migració de clans i a la germanització dels territoris entre els rius Elba i Oder.

Tot i així, la població alemanya va créixer durant la Baixa Edat Mitjana, quan el fraccionament del Sacre Imperi Romanogermànic va generar un increment de l'activitat econòmica en territori alemany i millors condicions de vida per a la població. Però això, va comportar també un important creixement de la població als límits tradicionals de l'antic Imperi Carolingi el qual es circumscrivia l'àrea de població alemanya, causant que la colonització alemanya de territoris orientals aparegués com una solució a la pressió demogràfica sobre les terres cultivables.

Aquesta nova situació va estimular moviments de població des de Renània, Flandes i Saxònia, territoris del Sacre Imperi Romanogermànic, cap a assentaments entre els rius Elba i Saale, així com cap a les regions bàltiques i de Polònia, llavors poblades per eslaus i a la regió bàltica per bàltics. Aquests moviments van ser recolzats per la noblesa alemanya, els reis polonesos, els ducs i l'església medieval, en perjudici de grups ètnics bàltics. Els territoris a l'est del riu Oder estaven habitats per diversos grups ètnics, com wends i prussians, ètnicament eslaus però amb una organització política menys evolucionada que la dels regnes alemanys. La monarquia polonesa dels Piast va apreciar aquesta colonització alemanya, ja que permetia revaloritzar terres poc explotades i incrementar les rendes dels governants en establir un vassallatge feudal als colons alemanys. La poca densitat de població d'aquestes terres estimulava als senyors locals a proposar l'emigració d'alemanys com una possibilitat d'explotar terres cultivables i dinamitzar l'economia de zones poc atractives.

En aquest marc, hi ha hipòtesis que suggereixen que la desaparició dels nens de la llegenda del Flautista d'Hamelin, en realitat, es va tractar d'un moviment migratori cap a terres de l'est per a la seva colonització.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9