Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Or (color)

Infotaula de colorOr

Coordenades de color
Triplet hexadecimal#FFD700
RGB (r, g, b)(255, 215, 0)
CMYK (c, m, y, k)(0, 16, 100, 0)
HSV (h, s, v)(51°, 100%, 100%)
Més informació
Epònimor Modifica el valor a Wikidata

El color or agafa el seu nom del metall del mateix nom. És una tonalitat del groc associada al brillant, a l'alegria i a la terra.[1]

El color or a la web de vegades es coneix com daurat per distingir-lo del color or metàl·lic. L'ús de l'or com a terme de color en l'ús tradicional s'aplica més sovint al color "or metàl·lic"

El primer ús registrat de l'or com a nom de color en anglès va ser el 1300 per referir-se a l'element or i el 1423 per referir-se als cabells rossos.[2]

L'or metàl·lic, com en la pintura, sovint s'anomena to daurat, o sòl daurat quan es descriu un fons d'or massís. En heràldica, s'utilitza la paraula d'origen francès or.[3] En la construcció de models, el color daurat és diferent del llautó. Un objecte argentat brillant o metàl·lic es pot pintar amb groc transparent per obtenir tons daurats, cosa que es fa sovint amb decoracions de Nadal.

En la cultura

El daurat és en l'espectre de colors aquell que simbolitza l'abundància, amb el sol, les riqueses i el poder. En combinació amb el negre significa elegància. En altres àmbits, també es pot parlar d'un daurat savi, creativitat, principi transformador i de coneixements.[4] Durant la història, l'or i els seus matisos han estat presos com icones de la reialesa, de la fortalesa i en diversos casos, com els lleons daurats de la Gran Bretanya, certes deïtats i cultes religiosos.[5] Clars exemples d'això últim és el ja denominat com els halos (o aurèoles)[6] que els sants porten al cap; el color de la poma de la discòrdia que portava Eris; els orbes solars que portaven alguns dels déus egipcis (com Ra (mitologia)); o la pell de Chaitania en la cultura i religió hindú. El Nombre d'or o altrament anomenat, raó àuria, secció àuria o divina proporció.[7]

Diversos tons daurats porten la denominació Goldenrod, que significa "vara d'or", una flor groga daurada.[8]

Nombre HTML Codi hex
R  G  B
Códi decimal
R  G  B
Codi
H  S  L
Colors daurats
LightGoldenrodYellow FAFAD2 250 250 210 60° 80% 90%
PaleGoldenrod EEE8AA 238 232 170 55° 67% 80%
Caqui (Khaki) F0E68C 240 230 140 54° 77% 75%
Or (Gold) FFD700 255 215 0 51° 100% 50%
Vara d'or (Goldenrod) DAA520 218 165 32 43° 74% 49%
DarkGoldenrod B8860B 184 134 11 43° 89% 38%

Referències

  1. Sanz, Juan Carlos; Gallego, Rosa. Diccionario Akal del Color (en castellà). Ediciones AKAL, 2001-07-03, p. 648. ISBN 978-84-460-1083-8. 
  2. Maerz, Aloys John; Paul, M. Rea; Paul, Morris Rea. A Dictionary of Color (en anglès). McGraw-Hill, 1950, p. 195. 
  3. Friar, Stephen. A Dictionary of Heraldry (en anglès). Harmony Books, 1987, p. 343. ISBN 978-0-517-56665-7. 
  4. Lyle, Jane. The Secret Tarot: Renaissance Symbols of Science, Magic and Myth Now Reveal the Future (en anglès). Simon and Schuster, 2001-10-30, p. 89. ISBN 978-0-7432-2613-4. 
  5. Cirlot, Juan Eduardo. A Dictionary of Symbols: Revised and Expanded Edition (en anglès). New York Review of Books, 2020-09-22. ISBN 978-1-68137-198-6. 
  6. Oslie, Pamala. Life Colors: What the Colors in Your Aura Reveal (en anglès). New World Library, 2000, p. 341. ISBN 978-1-57731-169-0. 
  7. Muñoz, Antonio Valero. Principios de color y holopintura (en castellà). Editorial Club Universitario, 2013-01-24, p. 234. ISBN 978-84-15787-08-2. 
  8. Doyle, Michael E. Color Drawing: Design Drawing Skills and Techniques for Architects, Landscape Architects, and Interior Designers (en anglès). John Wiley & Sons, 2011-02-17. ISBN 978-1-118-04628-9. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9