|
L'occità antic (occità: occitan ancian), també dit romanç o provençal antic, va ser la primera forma de les llengües occitanoromàniques; és atestat en escrits que daten del segle viii al XIV.[1][2] L'antic occità generalment inclou l'occità dels inicis i l'occità antic. L'occità dels segles posteriors també de vegades s'inclou en l'occità antic, o bé en l'occità mitjà.[3] Com que el terme occitanus aparegué al voltant de l'any 1300,[4] l'occità antic també és dit "romanç" (occità antic: romans) o "provençal" (occità antic: proensals) en texts medievals.
Història
Entre els testimoniatges més antics de l'occità, hi ha Tomida femina, la Boecis, i la Cançó de Santa Fe. El català va divergir de l'occità antic entre els segles XI i XIV.[5] Els texts primers del "dialecte català" (en el sistema lingüístic occitanocatalà) són les Homilies d'Organyà i els Greuges de Guitard Isarn. L'occità antic, llengua dels trobadors, va ser la primera llengua romànica amb un corpus literari i una enorme influència en el desenvolupament de la poesia lírica en altres idiomes europeus. El punt volat era una de les marques distintives de la llengua, i sobreviu avui en català i gascó.
Fonologia
L'occità antic va canviar i evolucionar bastant durant la seua història; ara bé, el sistema de sons se'n pot resumir d'aquesta manera:[6]
Consonants
Notes:
- <ch> es creu que representava l'africada [tʃ]; però, com que la grafia sovint alternava amb <c>, podria haver representat també [k].
- La <g> final pot de vegades representar [tʃ], com en gaug "goig" (també escrit gauch).
- La <z> intervocàlica podia representar tant [z] com [dz].
- La <j> podia representar tant [dʒ] com [j].
Vocals
Monoftongs
Notes:
- [o] aparentment es va tancar en [u] entre el segle xii i XII; tanmateix, la grafia no en canvià, així: flor /fluɾ/.[7]
- Les vocals mitjanes [ɛ] i [ɔ] apareixen com a al·lòfons de /e/ i /u/ respectivament en certes circumstàncies en síl·labes accentuades. [no, són veritables fonemes : pel /pel/ pèl ~ pèl (grafia moderna) /pɛl/ pell]
Diftongs i triftongs
Diftongs i triftongs de l'occità antic
| IPA |
Exemple |
Significació
|
| decreixent
|
| /aj/ |
paire |
pare
|
| /aw/ |
autre |
altre
|
| /uj/ |
conoiser |
conèixer
|
| /uw/ |
dous |
dolç
|
| /ɔj/ |
pois |
puix
|
| /ɔw/ |
mou |
mou
|
| /ej/ |
vei |
veig
|
| /ew/ |
beure |
beure
|
| /ɛj/ |
seis |
sis
|
| /ɛw/ |
breu |
breu
|
| /yj/ |
cuid |
crec
|
| /iw/ |
estiu |
estiu
|
| creixent
|
| /jɛ/ |
miels |
millor
|
| /wɛ/ |
cuelh |
cull, acull
|
| /wɔ/ |
cuolh |
cull, acull
|
l'accent dels triftongs
sempre recau en la vocal del mig
|
| /jɛj/ |
lieis |
seva
|
| /jɛw/ |
ieu |
jo
|
| /wɔj/ |
nuoit |
nit
|
| /wɛj/ |
pueis |
puix
|
| /wɔw/ |
uou |
ou
|
| /wɛw/ |
bueu |
bou
|
- De Bertran de Born Ab joi mou lo vers e·l comens (ca. 1200, traducció anglesa de James H. Donalson):
| «
|
- Bela Domna·l vostre cors gens
- E·lh vostre bel olh m'an conquis,
- E·l doutz esgartz e lo clars vis,
- E·l vostre bels essenhamens,
- Que, can be m'en pren esmansa,
- De beutat no·us trob egansa:
- La genser etz c'om posc'e·l mon chauzir,
- O no·i vei clar dels olhs ab que·us remir.
|
- Bella dama/dona, el vostre cos gentil
- I els vostres bells ulls m'han conquerit,
- i els vostre dolç esguard i clar visatge
- i tota la vostra bella natura
- que, si volgués fer-ne semblança,
- en bellesa no us trobo parió:
- plaent que es trobi al món
- o no hi veig clar amb els ulls si no us torno a mirar.
|
»
|
Referències
- ↑ Rebecca Posner, The Romance Languages, Cambridge University Press, 1996, ISBN 0-521-28139-3
- ↑ Frank M. Chambers, An Introduction to Old Provençal Versification. Diane, 1985 ISBN 0-87169-167-1
- ↑ "El període de naixement de l'occitan se sol situar generalment de l'any 800 al 1000, l'occità antic del 1000 al 1350, i l'occità mitjà del 1350 al 1550" in William W. Kibler, Medieval France: An Encyclopedia, Routledge, 1995, ISBN 0-8240-4444-4
- ↑ Smith and Bergin, Old Provençal Primer, p. 2
- ↑ Riquer, Martí de, Història de la Literatura Catalana, vol. 1. Barcelona: Edicions Ariel, 1964
- ↑ The charts are based on phonologies given in Paden, William D., An Introduction to Old Occitan, New York 1998
- ↑ Paden, William D. An Introduction to Old Occitan. Modern Language Association of America. 1998, p. 101 ISBN 0-87352-293-1
Bibliografia
- Nathaniel B. Smith, Thomas Goddard Bergin, An Old Provençal primer, Garland, 1984, ISBN 0-8240-9030-6.
- Povl Skårup, Morphologie élémentaire de l'ancien occitan, Museum Tusculanum Press, 1997, ISBN 87-7289-428-8.
- Romieu, Maurice; Bianchi, André. Iniciacion a l'occitan ancian / Initiation à l'ancien occitan (en occitan and french). Pessac: Presses Universitaires de Bordeaux, 2002. ISBN 2-86781-275-5.
Enllaços externs
Dialectes i variants de l' occità |
|---|
| | | |
Viccionari
|
