|
Mentonasc
El mentonasc és un parlar de transició de Menton a cavall de l'occità i el lígur.[1] Mostra algunes de les característiques de transició del lígur, tot i que tradicionalment s'associa amb l'occità.[2] Quan Menton formava part de la República de Gènova i, posteriorment, del Regne de Sardenya, el mentonasc era utilitzat en tota la zona costanera entre Mònaco i Ventimiglia. Al segle xix el mentonasc va ser utilitzat a les ciutats lliures de Menton i Ròcabruna Caup Martin, un Estat independent creat en el marc de la unificació italiana. Amb l'annexió del Comtat de Niça a l'Estat francès el 1860, el mentonasc va començar a ser cada cop menys utilitzat, en favor del francès i de l'occità dels immigrants francesos de Provença. Actualment el mentonasc encara és parlat per aproximadament el 10% de la població de la ciutat de Menton i dels municipis propers de Ròcabruna Caup Martin, Castelar, Castilhon, Gòrbi, Santa Anha i Sospèl, vora la frontera amb Itàlia. La principal entitat que defensa el mentonasc és la Societat d'Art e d'Istòria dau País Mentonasc (SAHM), afiliada al Felibritge i l'Institut d'Estudis Occitans. Vegeu tambéReferències
|
||||||||||||||||||||||||||||||
